21/12/2019

El Nadal polític i la suggestió de la bondat

3 min

A l’Occident d’arrel cristina, per molt secularitzat que estigui, el Nadal està envoltat d’una suggestió de bondat que conviu, en desigualtat de condicions, amb la pulsió consumista: repartim bons desitjos i fem regals. Regalem somriures i comprem. Ens fem bons propòsits i ens atipem en àpats suculents. La fe dels pares imposava un peatge més explícit -potser també més rutinari i hipòcrita- de mala consciència. S’havia de convidar un pobre a taula. S’havia d’escoltar un sermó a la Missa del Gall i tornar a casa amb el cor encongit. Ara la pobresa -la desigualtat- que la solucionin els polítics. És culpa del sistema. I nosaltres a la nostra. Però, així i tot, aquesta suggestió de bondat persisteix en els cors i les cases, en els infants i els adults. La màgia del missatge de la innocència d’un infant que ha nascut per salvar-nos del mal segueix exercint, amb invisible subtilitat, el seu encanteri. És una ficció tan nostra, tan secular, que sempre hi és.

Podem renegar d’esglésies, capellans i religions, podem prescindir de tota espiritualitat i misteri, podem arrapar-nos a la matèria, la ciència i la raó, podem deixar-nos portar per l’espectacle infinit de la ficció de les pantalles, tan suggerents, però aquest antic conte fantàstic d’un home bo que se sacrifica per tots té una força inaudita. Per això és un relat tan arrelat que ha perviscut dos mil·lennis. Tot i venir de la mà d’un Déu, va contra la màgia dels déus: en realitat ens diu que som els éssers humans els qui ens hem de salvar, no els déus. Som nosaltres els que hem de fer justícia, amb el nostre esforç, el nostre enteniment i els nostres sentiments, si cal amb el nostre sacrifici. I hem de fer justícia a la Terra, en aquesta vida. També és, alhora, un relat polític que posa l’accent en un lideratge carismàtic, basat no en el poder i l’exercici de la violència sinó en l’autoritat moral i la no-violència. Per això sovint s’ha pintat la figura de Jesús com la d’un revolucionari pacifista, equiparable a un Gandhi, fins al punt que alguns extremistes hindús acusaven el líder indi, que no amagava l’admiració pel de Natzaret, de ser un cristià en secret.

El Nadal celebra el naixement d’aquest home, algú que ha vingut amb la missió d’arreglar el món, d’arremangar-se i arriscar-se fins a donar la vida. Algú il·luminat, amb tota la càrrega ambivalent d’aquesta paraula. Si us hi fixeu, bona part dels líders catalans que són a la presó són seguidors de les ensenyances de Jesús o de Gandhi. Aquesta pulsió salvadora, sacrificial, la duen interioritzada. Per a ells, malgrat la soledat, el Nadal a la presó encara deu tenir un regust més especial, un significat més extrem i radical. Tot això m’ha vingut al cap en rebre la felicitació de Nadal de Joaquim Forn des de Lladoners. En Forn és un creient montserratí, nacionalista, amb un acusat sentit del deure. Aquest és el seu tercer Nadal entre reixes. Un immens sacrifici personal.

El món avança sovint gràcies al compromís d’homes i dones valents. A la suma de moltes grans i petites valenties, de grans i petits lideratges que a vegades només prenen la forma d’un gest modest. Cadascú arriba fins on arriba. No ens salvarem, no transformarem aquesta societat si no és entre tots, des de les conviccions pròpies i amb respecte a les conviccions dels altres. Aquest també és, finalment, el valor del Nadal: una celebració en què aparquem les diferències i ens conjurem per viure plegats. Els que un any més celebrarem el Nadal en el confort de la família i els amics, els que dormirem al nostre llit, farem el menú que ens agradi i ens desitjarem felicitat de tot cor, no hauríem de perdre de vista el conte d’aquell infant home que va carregar-se el destí de la humanitat a l’esquena i a través del qual ens arriba, com un alè tènue, l’eterna suggestió de la bondat.

stats