EN AQUESTA ARRENCADA d'any, us proposo que us deixeu portar per la imaginació. Us proposo un exercici de política ficció (o no tant). No ens tallem les ales tot just començar.

Imagineu-vos que els partits que han pactat la consulta tinguessin un altre moment de lucidesa i decidissin unir-se en una candidatura única a les europees amb un programa de mínims compartit a favor de la mateixa consulta. Per a la resta de qüestions, cadascú mantindria les seves prioritats polítiques i, naturalment, la llibertat d'integrar-se al grup ideològic natural al Parlament Europeu, tal com passa ara: CDC amb els liberals, Unió amb els populars, ICV amb els verds, ERC amb els independentistes i la CUP amb qui volgués. Si ho fessin, es donarien uns quants fenòmens paranormals dins la política europea. En primer lloc, en un context d'euroescepticisme, Catalunya podria molt bé batre el rècord de participació a tot el continent i afirmar, així, la seva vocació europeista. En segon lloc, Europa constataria, astorada -i potser un xic més convençuda-, que això de la vocació de construir un estat propi català va de debò: l'èxit d'aquesta candidatura unitària previsiblement seria aclaparador, i en tot cas donaria més bons resultats que la complicada recerca d'aliances per part de cada partit amb socis de la resta d'Espanya, atesa la circumscripció única per a tot l'Estat. Es podria produir un fenomen semblant al d'aquella llunyana Solidaritat Catalana del 1907, que va treure el 67% dels vots i va guanyar 41 dels 45 diputats al Congrés. En tercer lloc, es faria palpable al món la pluralitat ideològica, la força democràtica i -en funció dels candidats, que fàcilment podrien ser més de perfil independent- la qualitat política i intel·lectual dels europarlamentaris catalans. Oi que el 2014 és un any per somiar, per innovar i per arriscar? Doncs au, vinga.