Preparem-nos per a la Gran Involució
Estem assistint a un rearmament ideològic per fer efectiva la Gran Involució, que serà centralitzadora i ultraconservadora. Té dos pilars. L’un: Catalunya vol trencar Espanya i cal aturar-la com sigui, qüestió d’estat. L’altre: Pedro Sánchez és un tou que debilita l’Estat jugant a pactar amb l’independentisme i Podem, i cal aturar-lo: per foragitar-lo o per, com a mal menor, acorralar-lo cap a un futur pacte amb Cs. Sembla que ja li ha començat a quedar clar. L’han acollonit. El bram mediàtic madrileny és eixordador, insurreccional. El tripartit de dretes, amb la col·laboració inestimable dels vells guardians socialistes - antes facha que rota -, se sent avalat pels aires de reacció ultranacionalista mundial. Democràcia? Abans toca salvar un Occident encarnat en els valors eterns de cada pàtria. Els immigrants (perill extern) i les desviacions internes (pluralitat) són els enemics a batre.
La fi del règim del 78 no serà per anar endavant, sinó per anar enrere. Servirà perquè la carcassa autonòmica ja no sigui ni això, una carcassa, sinó un simple decorat de cartró pedra. La recentralització real de les darreres dècades (econòmica i cultural) podrà seguir amb menys traves el seu curs: unitat de mercat, homogeneïtzació educativa... El punt d’inflexió serà la suspensió, aquest cop sine die, de l’autogovern català, origen de tots els mals autonòmics. Es permetrà la supervivència de l’excepció basca. Tot això està escrit en algun lloc i passarà. No cal ser ni gaire lúcid ni gaire pessimista per veure-ho. Ja ha ocorregut altres vegades en els dos últims segles. A cada intent de fer una Espanya plural i moderna l’ha seguit un llarg període de marxa enrere. Només cal recordar la Primera República, que va acabar amb la restauració borbònica i, sobretot, la Segona, que va acabar amb la infame dictadura de Franco. La democràcia autonòmica acabarà sent menys democràtica i menys autonòmica.
El que la CEDA, Lerroux i l’ Abc deien als anys 30 no té res a envejar al que avui diuen Vox, Casado, Rivera i el cor mediàtic del mateix Abc i cia. Anatematitzen qualsevol indici de diàleg. Ni “relator” ni res. S’estan superant. Han cregut més ells en la independència de Catalunya que els mateixos catalans. D’aquí la seva reacció furibunda. D’aquí l’eclosió indissimulada de l’Estat policial i de la justícia militant, autoproclamada defensora de la unitat indissoluble de la nació com a bé superior. La Gran Involució està en marxa. El judici a l’1-0 en serà aparador. I serà un escarni. Hi haurà condemna: només cal saber el nombre d’anys.
Anem a pitjor. Més val tenir-ho clar d’entrada. Per minimitzar els danys i preparar l’autodefensa. Per evitar la fractura interna de la societat catalana, tan descaradament perseguida pels involucionistes. S’han tret la careta: van contra l’escola, contra TV3, contra els Mossos. Tot embolcallat en una ofensiva general de retallada de drets i llibertats. El feminisme també farà bé d’actuar en defensa pròpia. I la llibertat d’expressió en general ja hem vist que corre un seriós perill. La involució ho abraçarà tot, també el terreny de la moralitat: Casado ja ha proposat tornar a la llei d’avortament del 1985. Marxa enrere.
La resposta només pot ser alçar la veu -el judici és una oportunitat- a favor de les llibertats i la concòrdia civil, a favor dels drets socials i la diversitat cultural i nacional. Des del poder català (Generalitat, diputacions, ajuntaments) i des de la societat civil, la resposta només pot ser governar i parlar per a tots els catalans, contradient així el discurs de l’odi i la fractura. La resposta només pot ser mostrar al món que Catalunya fa costat a la democràcia, al progrés i a una Europa que freni una ultradreta que també ja marca l’agenda a Espanya i propicia que es trenqui el diàleg amb Catalunya.
