05/11/2011

Treballar, menjar, estudiar, emmalaltir

1 min

Aquesta setmana hem sabut que tant a Catalunya com a Espanya una de cada cinc persones en edat de treballar no treballa perquè no té feina: és a l'atur. Imaginem ara que una de cada cinc persones en edat d'estudiar no ho fes perquè no hi hagués prou places. O que una de cada cinc persones no trobés teca per alimentar-se. O que un de cada cinc malalts no pogués ser atès. Treballar, alimentar-se, rebre atenció mèdica, accedir a l'educació... Estem parlant de drets fonamentals o, per dir-ho menys ampul·losament, d'elements centrals de la nostra vida.

Un de cada cinc és molt. Tenim massa deprimits, avorrits, adormits i frustrats a casa. Si en una unitat familiar de cinc persones, una no rutlla, tot se'n ressent. Amb un país passa el mateix. La nostra societat no gira rodona, va coixa. Les depressions col·lectives són la suma de pors i paràlisis individuals. I si tenim en compte que la crisi i l'atur duraran anys, potser que ens hi posem.

Com? No tinc la solució concreta a l'atur, esclar. Ni jo ni el Rajoy, que ja s'ho trobarà. L'únic que sé és que al final si la vida té algun sentit, aquest deu tenir alguna cosa a veure amb donar de menjar a qui té fam i visitar qui està malalt. I que els joves aprenguin i els grans treballin. Tot això ja és molt. I després, per ser tolerable, la nostra existència requereix mites, il·lusions i mentides -ideologia, religió, identitat...- amb les quals construir-nos un món, tant per als que no tenen feina com per als que en tenim massa.

stats