Els antigestos De Rajoy a Mas
Divendres negre, el d'ahir: cessat el número dos de la Diputació de Barcelona per corrupció, tanca el diari Público , la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) es trasllada de nou a Madrid, fallida econòmica del Museu del Rock, el portaveu del Govern reconeix que si ha de retallar més corre perill l'estat del benestar i fins i tot CCOO presenta un ERO per reduir 1,7 milions la seva despesa salarial. Tot en un sol dia. La recessió ja les té, aquestes calamitats.
Si el 2012 segueix a aquest ritme frenètic, no costa imaginar com acabarà la cosa. En plena crisi galopant, naturalment el pacte fiscal és una solemne quimera. Segons els seus col·laboradors més pròxims, Rajoy no està gens per la feina. No sols no té pressa, sinó que no té ni un euro, i encara li cou que CiU votés no a la investidura. Per això els antigestos cap a Mas no són estranys: retirada de la CMT, frenar la privatització del Prat, ressucitar el PHN, recuperar l'eix ferroviari central... Un degoteig que fa forat.
Vist com van les coses, no és anecdòtic que la JNC ja proposi eleccions anticipades si embarranca el pacte fiscal. Quan acabi aquest any agònic, el president Mas, que ja haurà demostrat portes endins i enfora la seva responsable paciència, tindrà tres opcions: continuar instal·lat en l'agonia amb el suport de l'encantadora Alícia, engegar la transició nacional amb un referèndum sobre el pacte fiscal o directament convocar eleccions. La crisi està accelerant el temps polític.
