01/05/2011

Els cacics Del segle XXI

1 min

S'acosten les eleccions municipals. Divendres comença la campanya. Molt bé. Contra l'opinió general, les campanyes m'interessen. La política m'interessa. I trobo que la política més reveladora és la municipal, i com més petit el poble, millor. No és que als llocs petits hi hagi la bona confitura política, és que a la política se li veuen les vísceres, per a bé i per a mal. Als poblets l'exercici del poder hauria de ser un terreny no de picabaralla partidista, sinó de formació de polítics. Però acostuma a passar exactament el contrari: és un lloc on els alcaldes s'eternitzen i tendeixen perillosament a l'immortal caciquisme.

Hi ha cacics encantadors i hi ha autèntics monstres. Tots surten d'allà mateix: d'una petita comunitat on acaben controlant tots els fils. Els primers, tipus Porcioles, es fan perdonar gràcies al seu bonhomiós populisme. Els segons ni dissimulen. Uns i altres interpreten la feina d'una manera sui generis , que traduït vol dir "aquí hem vingut a viure bé, què carai". El cacic necessita sentir-se estimat i, per tant, no pot tolerar els que no li fan la gara-gara. Amb aquests pot arribar a ser una bèstia maligna, implacable, fastigosa.

Conec un cacic demolidor. Tant, que s'ha quedat sense rivals: els ha destruït tots. Al poble en qüestió, només s'hi presenta ell, que és alcalde des dels principis de la democràcia. Cap jutge, cap administració superior, cap partit, ningú no ha sabut parar-li els peus. Sí, malgrat aquest i altres senyors infectes, m'agrada la política, què hi farem.

stats