Publicitat
Publicitat

El calendari maia... i el català

Als 12 anys vaig llegir la novel·la d'aventures El temple de xac-mool , de Carles Macià, ambientada al Tikal maia. Em va impactar. Passats els anys, a principis dels 90, ja com a periodista vaig conèixer l'antropòleg Francesc Ligorred, expert en les cultures indígenes d'Amèrica. Eren els temps del 500 aniversari de la descoberta del Nou Món, una fita envoltada de polèmica per la tendència espanyola a mostrar només una cara de la moneda: "Nunca fue el español lengua de imposición ", diria el rei Joan Carles encara el 2001. Ara fa dos anys uns quants països americans, inclòs Mèxic, van celebrar el bicentenari de la independència. Els maies, esclar, s'ho van mirar de reüll perquè paradoxalment les nacions postcolonials van néixer amb segell colonial: es van assentar damunt la uniformitat lingüística del castellà. Les arrels prehispàniques es van enaltir sense reconèixer, però, les llengües ameríndies. I així, amb poques excepcions, fins avui.

Segons interpretacions apocalíptiques d'estar per casa, el calendari maia situa la fi del món divendres que ve. Podem dormir tranquils. Fins i tot, rere la predicció pot haver-hi un bri d'esperança: sempre que acaba un món en comença un altre. Potser el que vingui a partir de dissabte serà més benèvol amb els maies -al Yucatán n'hi ha 800.000 que parlen l'idioma-. I amb els catalans. Així ho desitja l'amic Ligorred, a qui el govern del Yucatán acaba de publicar Los mayas tienen la palabra , que inclou un capítol en què agermana maies i catalans. I si posem els respectius calendaris a zero?

Riure, malgrat tot