EL FILÒSOF AUSTRALIÀ i professor de bioètica de Princeton Peter Singer troba que només es pot acceptar la independència d’una regió sense l’acord de l’estat al qual pertany si hi ha “greus violacions dels drets humans”. En cas contrari, res de res. Ho ha escrit, referint-se directament al cas català i escocès, a la web del Project Syndicate, una plataforma amb la qual col·laboren molts diaris europeus, entre ells l’ARA. Segons aquesta regla del professor Singer, si a Escòcia guanyés el sí a la independència, com que el referèndum ha estat pactat amb Cameron, en principi no hi hauria problema. En canvi, encara que Catalunya faci una consulta i es resolgui amb un sí-sí guanyador, si l’estat espanyol no ho vol, Catalunya no podrà ser independent.

Amb tot el respecte pel bioètic professor Singer, la seva argumentació em sembla èticament feble. És com si en una parella el divorci només fos possible no quan una part el demana sinó només si aquesta part ha estat violada, vexada o maltractada. Em penso que els drets humans no serveixen per a això. Seria rebaixar-los, seria fer-ne un ús pervers. I em sembla que no es poden contraposar a la llibertat, que n’és part consubstancial. Per cert, entre els drets humans hi ha el dret de tenir una nacionalitat: i si és un dret no pot ser una imposició.

Un argument com el de Singer l’únic que fa és encotillar la democràcia i fossilitzar la història, cosa, aquesta segona, francament impossible. Fukuyama ja va intentar donar la història per acabada després de l’enfonsament del comunisme. Però les ideologies han seguit donant moltes voltes. I els pobles i les nacions, encara més. La història és tossuda. I la gent, també. I n’hi ha força a Catalunya que creu que la seva llibertat no té res a veure amb ser o no ser víctima. El victimisme ja fa temps que el vam avorrir. Escocesos i catalans volem ser subjectes lliures i democràtics de la història.