03/08/2011

La crisi mor i la nova crisi no pot néixer

1 min

Deia Antonio Gramsci que "la crisi consisteix exactament en el fet que el que és antic mor i el que és nou no pot néixer". Si Gramsci l'encertava, ara patim una crisi sensacional, fabulosa. L'economia especulativa de mercat agonitza, però al mercat de les idees no hi ha cap altra economia en venda. La classe mitjana s'acaba i ningú no ha previst d'inventar-ne una de nova, almenys de mitjana. El sistema de finançament de Catalunya no funciona i el pacte fiscal, més que un sistema, és una vaga il·lusió. La sanitat pública està de rebaixes i la seva germana negociant, la privada, tampoc no se'n surt. L'escola progressista ja fa temps que està sota sospita i l'escola del futur ni se la coneix ni se l'espera. La religió fa temps que va de baixa i el seu substitut, el consumisme, no passa precisament pel millor moment. La democràcia representativa ha caigut en un immens desprestigi i la democràcia real no ha passat de ser una acampada desprestigiada. La família tradicional està immersa en un accelerat procés de transformació i la família postmoderna, també. Els estats europeus fan la viu-viu, però Europa no acaba d'emergir. Els EUA van de baixa i les potències emergents no passen de ser emergents. I així podríem anar seguint: el medi ambient, els mitjans de comunicació, la cultura... El que no sé és si Gramsci tenia raó o si la crisi és un estat natural: la crisi mor i la nova crisi no pot néixer.

stats