Els escuders i els mestres de Mas
El cavaller Artur Mas, transformat després de la victòria-derrota del 25-N, més enllà dels escuders de confiança -Homs, Puig-, buscarà recer en tres mestres: el savi despistat Andreu Mas-Colell, l'il·lustrat del poble Ferran Mascarell i el jove líder Oriol Junqueras. Vénen de tradicions de pensament diverses però complementàries. L'inefable Mas-Colell s'alimenta d'un liberalisme de rostre humà forjat en la més sublim esgrima acadèmica. El diplomàtic Mascarell beu de l'escola socialdemòcrata i del catalanisme historicista, que ell ha posat al dia. I el poderós Junqueras s'ha forjat en la Catalunya mestissa, el republicanisme cultural universitari i el temple parlamentari europeu. La suma d'aquestes tres deus està donant pas a un Mas menys elitista i més mesocràtic. Ja no aspira al govern dels millors , sinó al de tots. I sense deixar de ser bussines friendly , és més amic dels tradicionals enemics ideològics, que no acaben de creure's el gir social, només comprensible en clau nacional.
Aquest nou Mas no només ha desconcertat l'esquerra i l'espanyolisme, sinó també la dreta. Els capitans d'empresa, els amos del paper més mediàtic i sobretot el guerrer Duran no se'n saben avenir. Mas, ell mateix sorprès de trobar-se còmode en la nova estratègia de ser menys senyor i més poble, ja no fa cas del vell i possessiu soci, però tampoc li donarà excusa per trencar. Ja no fa cas dels homes rics i prepotents. I tot i envoltar-se'n, farà menys cas dels fidels escuders. Determinat a vèncer, es deixarà guiar pels tres mestres.
