La frivolitat i el cinisme no són normals

Els finals de campanya són camp adobat per a les sortides de to, tant dels que creuen que van bé com dels que estan desesperats. Esgotats els propis lemes i arguments, es deixen anar. Perquè hi tenen molt a guanyar o hi tenen poc a perdre. Ja hi estem acostumats, a aquest circ final. Passa, però, que aquesta no és una campanya normal. Per tant, els candidats que es pensen que són normals i que s’adrecen a gent normal, haurien de ser conscients que els seus rivals estan anormalment tancats a la presó o a l’exili. Són rivals als quals no deixen ser normals.

Quan la vicepresidenta espanyola es vanta d’haver escapçat l’independentisme, no s’adona que està delatant l’ús instrumental i barroer que la Moncloa ha fet de la justícia. Des de la seva altivesa, no s’adona, tampoc, que no té al davant polítics en igualtat de condicions, sinó privats de llibertat pel seu abús de poder. I quan Miquel Iceta s’instal·la en el paper de bromista simpàtic i compara Junqueras amb un osset de peluix, no s’adona que està seguint la veta als policies que ja van voler humiliar el líder d’ERC ni s’adona que l’humor esdevé crueltat quan recau sobre un col·lega del Parlament que està entre reixes per defensar les seves idees, les mateixes que fins fa poc discutia amb ell a l’hemicicle. No s’adona que, ara, la seva frivolitat no és normal.