Publicitat
Publicitat

La literatura és un dret

La literatura s’aprèn. Sobretot si tens la sort d’ensopegar amb un professor que transmet entusiasme. Em ve al cap aquell llibre de Stefan Zweig, Confusió de sentiments, sobre un mestre capaç d’encomanar el plaer de la lectura: “Tot pensament brota de la passió, tota passió de l’entusiasme”, hi escriu Zweig. D’entrada, la lectura literària demana esforç. És més fàcil asseure’s al sofà amb el mòbil, o davant la tele, i deixar-se portar per imatges en moviment. Els llibres no es llegeixen sols. El lector no és un espectador. Ha de fer un esforç i dedicar-hi atenció, hores, ganes. Moltes ganes. I no vénen soles. En massa cases no hi ha llibres ni pares lectors. Aleshores l’escola és cabdal. Relegar la literatura a matèria optativa és negar a molts joves la possibilitat d’aprendre a llegir de debò, és empetitir les seves vides, les seves ments. És un aliment indispensable per fer funcionar el cap i el cor. Senyor Wert, no podem deixar els nostres joves sense lletres: corren un seriós perill! La literatura no és un deure, és un dret.

Els llibres que ens fan grans