La llibertat d’Antoni Bernad
En temps, com diu Antoni Llena, “d’abús i descrèdit de la imatge”, reconforta passejar per l’univers fotogràfic d’Antoni Bernad, un clàssic. Retratista d’una època. El que Ramon Casas va fer a finals del segle XIX i principis del XX amb la seva galeria de figures dibuixades del món cultural, polític i econòmic català, Bernad ho ha fet els últims 50 anys amb la càmera. Potser ha sigut menys sistemàtic, però més imaginatiu, més lliure. Amb un afegit dual: ha posat glamur als personatges de la cultura i ha posat cultura als personatges de la moda. Rere cada imatge de Bernad hi ha una idea, una idea de bellesa, esclar, fruit de l’impuls vital per fugir de la grisor del franquisme. Ara que reviu aquella mediocritat autoritària, aquella por, la llibertat amb què Bernad ha mirat els homes i les dones agafa encara més sentit, més veritat.
