16/12/2012

Per pensar i somriure

2 min

Hi ha amistats tan superficials que mai et traeixen.

Hi ha una societat líquida que ens ha portat una crisi espessa.

Hi ha monges fanàtiques de Messi que també creuen en Déu.

Hi ha polítics amb vocació d'autoservei.

Hi ha remors que només les perceps quan deixen de sonar.

Hi ha calbes que, de tan perfectes, semblen postisses.

Hi ha diaris que només diuen indiscutibles veritats falses.

Hi ha països que, de tan units com volen estar, es trenquen.

Hi ha professors als quals cada dia els suspèn la vida i alumnes a qui la vida mai els aprovarà.

Hi ha enemics insubstituïbles i amics que s'obliden.

Hi ha persones tan coherents que no saben canviar.

Hi ha amors que són impossibles de destruir perquè són impossibles.

Hi ha la llibertat que més ens iguala: la llibertat d'equivocar-se.

Hi ha la justícia poètica però no existeix la poesia justa.

Hi ha cel i infern, esclar, però tots dos són a la Terra.

Hi ha moments històrics que mai no arriben.

Hi ha derrotes històriques que mai no passen.

Hi ha addictes a l'èxit i fracassats entranyables.

Hi ha éssers feliços que no ho saben.

Hi ha milionaris que no valen res.

Hi ha milhomes però no hi ha mildones .

Hi ha qui viu de records i qui no es recorda de viure.

Hi ha coses infal·libles: per exemple un somrís.

Hi ha errors oportuns i encerts prematurs.

Hi ha navegants que s'ofeguen en un got d'aigua.

Hi ha aventurers perduts en el seu laberint interior.

Hi ha pobres que ho tenen tot, i rics que ho tenen tot i més.

Hi ha vells prematurs i adolescents crònics... i també algun adult.

Hi ha creients que dubten cada dia.

Hi ha ateus que tenen molta fe en el no-res.

Hi ha qui plora quan riu, i viceversa.

Hi ha científics convençuts de la seva màgia.

Hi ha fills que es pensen que els pares són els Reis Mags.

Hi ha pares que es pensen que ells són els Reis Mags.

Hi ha mentides de debò i veritats falses.

Hi ha valents que tenen por, i fins i tot algun que no en té.

Hi ha la truita a la francesa i la truita espanyola, però no hi ha truita sense atributs.

Hi ha vida més enllà de la feina, però no feina més enllà de la vida.

Hi ha utopies que canvien el món, però no existeixen els mons utòpics.

Hi ha pors que ens fan valents.

Hi ha tantes maneres de viure com de morir, però al final sempre guanya la vida.

stats