L'Àsia es fa forta al sector energètic espanyol
Enagás, Cepsa, Iberdrola, Gas Natural i ara Repsol han donat entrada a fons sobirans al seu capital
Primer va ser el fons sobirà d'Abu Dhabi Investment Petroleum Company (IPIC) en prendre el 47% de l'exmonopoli estatal Cepsa, la segona petroliera espanyola, el 2009. Mesos més tard el transportista Enagás va cedir el 5% del seu capital a Oman Oil Company. El 2011 Qatar Holding va adquirir el 6% de l'elèctrica Iberdrola per 2.000 milions d'euros. El mateix any IPIC injecta 3.700 milions d'euros a Cepsa per comprar la històrica participació de la francesa Total i culmina així la inversió més important dels Emirats Àrabs a la història d'Espanya. També el 2011 l'empresa estatal algeriana Sonatrach va entrar al capital de Gas Natural Fenosa, amb un 3,85%.
Temasek, el fons sobirà de la ciutat estat asiàtica de Singapur, ha tancat aquesta setmana la compra del 5,04% de la petroliera espanyola Repsol per 1.036 milions d'euros. Així es converteix en el quart accionista i suma el 6,3% del capital. L'operació arriba en un moment especialment interessant per a la companyia participada per CaixaBank (12,53%) i, en un context més global, certifica el creixent interès dels fons sobirans i altres vehicles d'inversió estatals, especialment procedents de l'Àsia, per fer-se seves participacions de poder a empreses estratègiques europees, aprofitant la llarga crisi econòmica viscuda a l'eurozona. Una de les operacions més destacades en aquest sentit, per exemple, va ser la compra del 21% de la joia energètica portuguesa EDP al grup xinès Three Gorges a finals del 2011.
Repsol mateix va ser testimoni de la puixança d'aquests instruments d'inversió fa dos anys, quan va vendre el 40% de la seva filial al Brasil a la xinesa Sinopec per 5.160 milions.
Conflicte passat
El fet és que l'entrada de capital estatal forà a la primera petroliera espanyola s'havia arribat a convertir en motiu de conflicte en el passat. Concretament, la constructora espanyola Sacyr, que va adquirir el 20% de Repsol el 2006 per 6.525 milions convidada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va intentar desprendre-se'n dos anys més tard a favor dels operadors russos Gazprom i Lukoil.
Unes intencions que no van agradar gens a la Moncloa. En aquell moment van començar els problemes de convivència entre els accionistes de Repsol, bàsicament entre Sacyr i La Caixa, agreujats per la retallada del dividend imposada pel president, Antoni Brufau.
De mica en mica es va anar acostant la data límit de Sacyr (desembre del 2011) per renegociar el préstec multimilionari concedit per comprar Repsol -i que, vet aquí el problema, s'havia de retornar amb els ingressos obtinguts via dividend- i la constructora aleshores controlada per Luis del Rivero va protagonitzar una fugida endavant, en aliança amb Petróleos de México (Pemex).
Van firmar un pacte durant l'estiu del 2011 per liderar un motí al consell de Repsol, però CaixaBank i els altres accionistes de referència de Sacyr van acabar frustrant aquest pla, que es va saldar amb la venda d'un 10% de Repsol, que la mateixa petroliera va comprar a Sacyr. Aquesta operació ha acabat esdevenint ara financerament perjudicial, però la companyia espanyola ha fet prevaler la pau accionarial. Repsol va comprar el 10% de les seves accions per 2.572 milions a finals del 2011, i la venda d'aquest paquet -en dues fases- ha acabat resultant un impacte patrimonial negatiu per a Repsol de 148 milions d'euros.
