Crida a evitar el xoc de trens mentre alguna cosa es mou

BarcelonaEl món econòmic, més aviat reticent als canvis de rumb sobtats, ha observat molt de prop el viratge sobiranista d'Artur Mas després de la històrica manifestació de la diada nacional de l'Onze de Setembre. Abans de les eleccions del 25 de novembre, als cercles empresarials el procés sobiranista liderat pel president de la Generalitat era el tema estrella, tot i que les manifestacions explícites -a favor o en contra- van ser més aviat escasses.

La principal preocupació és saber com afectaria al món econòmic la constitució d'un nou estat. Per aquest motiu el mateix Mas i els seus consellers de l'àrea econòmica s'han esforçat a fons a tractar d'esvair les pors que amb tanta insistència s'atien des de Madrid.

Després de les eleccions, el silenci del món econòmic ha estat encara més acusat, potser per les suspicàcies que desperta en alguns àmbits el pacte de govern entre CiU i ERC (alguns empresaris admeten en veu baixa que eren més partidaris d'una entesa amb el PSC).

Una de les mostres més evidents de la divisió en el món econòmic va ser la trobada organitzada per la patronal Foment del Treball el 14 de febrer. Inicialment convocada per tornar a posar sobre la taula el pacte fiscal, l'acte reivindicatiu es va anar descafeïnant fins a tal punt que només va aplegar els socis de Foment -l'acte tenia vocació d'unir tot l'empresariat- i no s'hi va pronunciar ni una vegada pacte fiscal .

D'altra banda, el Cercle d'Economia va elaborar una nota d'opinió urgint Artur Mas i Mariano Rajoy a entendre's. "És inacceptable la falta de diàleg polític, precisament quan la sortida a la gravíssima crisi econòmica passa per més i millor política", deia la nota. El lobi presidit per l'exministre del PP Josep Piqué carregava en el document contra la pujada d'impostos inclosa en el pacte CiU-ERC i per primer cop parlava de la possibilitat de celebrar una consulta, sempre que sigui "legal".

Les patronals Pimec i Cecot, que abans de les eleccions havien difós enquestes internes que assenyalaven que la majoria dels consultats es decantaven per la independència, han mantingut una línia diferent. Mentre el president de Pimec, Josep Gonzàlez, ha preferit rebaixar el to, el de Cecot, Antoni Abad, ha defensat obertament el procés sobiranista. "És necessari que ens preguntem quin país tenim i quin país volem. I el que tenim no és el que volem", ha dit Abad.

Pacte fiscal

Tant el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, com l'àrea d'estudis i anàlisi econòmica de La Caixa han fet apel·lacions en favor del pacte fiscal. La prioritat de la gran empresa sembla que és evitar costi el que costi el xoc de trens amb Madrid, ja que Espanya és encara el destí d'una part important de les vendes de l'empresa catalana.

No obstant, tímidament hi ha empresaris i directius -especialment els més exportadors- que demostren que alguna cosa s'està movent i s'està perdent la por històrica a parlar d'independència. Pel que fa als fets, des de la Diada, a Catalunya s'han anunciat o inaugurat inversions estrangeres per valor de 800 milions d'euros, que suposen la creació de 4.725 llocs de treball.