El Govern destinarà 7.584 milions del segon rescat de l'Estat al venciment de bons

BARCELONACatalunya té un producte interior brut (PIB) de prop de 200.000 milions d'euros, en línia amb el PIB de Finlàndia. Ara bé, el petit país nòrdic té un deute públic de 98.994 milions d'euros, mentre que l'endeutament de la Generalitat ascendeix a 44.000 milions. És obvi que la desproporció correspon en bona part al fet que Finlàndia és un estat i, per tant, ha de finançar tots els serveis i estructures pròpies d'un estat. El pes del deute públic equival al 51,1% del PIB finlandès, una proporció envejable per a la resta de socis de la UE (el deute espanyol correspon al 77,4% del PIB i aquest any pot arribar al 90%).

L'endeutament català ha tornat a forçar aquest any el Govern a sol·licitar al ministeri d'Hisenda acollir-se al fons de liquiditat autonòmic (FLA) corresponent al 2013. Així, la conselleria d'Economia va formalitzar dimarts la petició de 9.073 milions d'euros, una xifra que suposa elevar en un 70% la petició de l'any passat, que va ser de 5.370 milions.

Venciments i dèficit

D'aquests 9.073 milions, 7.684 han de servir per fer front a venciments de valors emesos i préstecs internacionals, i els altres 1.389 milions corresponen al finançament de l'objectiu de dèficit del 0,7% establert per a aquest any.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, insisteix -en últim terme a través d'una carta a Brussel·les- que el govern espanyol ha de relaxar l'objectiu de dèficit sobre les comunitats autònomes. Argumenta que el Govern ha retallat un 15,7% la despesa pública en dos anys sense tenir en compte el pagament d'interessos.

En cas de modificar-se el dèficit autoritzat a les comunitats -tal com també ha sol·licitat el Parlament Europeu-, la xifra total sol·licitada per Catalunya al fons de rescat variaria.

Particulars i institucions

En qualsevol cas, bona part del segon rescat sol·licitat per l'executiu català es destinarà forçosament a fer front als venciments de deute. La caiguda dels ingressos sostinguda dels últims anys i el tancament dels mercats de capitals fan que la Generalitat no tingui cap altra opció més que confiar en l'administració central per finançar-se.

Durant el 2013 Catalunya no només és la comunitat amb més venciments de deute, sinó que concentra més de la meitat del total d'amortitzacions (vegeu el quadre de sota). Dels 7.684 milions d'euros que la Generalitat ha demanat al FLA per destinar a venciments de deute, la part més important -de nou- correspon als bons patriòtics .

Concretament, durant aquest exercici vencen títols emesos a particulars per valor de 4.072,6 milions d'euros. Corresponen a dues col·locacions de bons a dos anys, que vencen a l'abril i al novembre i sumen 960 i 1.581,5 milions d'euros, respectivament, i a una emissió a un any de 1.531 milions, que venç a l'abril. Però, a més dels bons patriòtics , el Govern ha de satisfer aquest any altres col·locacions per un import total de 3.511,9 milions d'euros. Es tracta d'emissions institucionals que el Govern ha anat abordant per obtenir liquiditat, a un tipus d'interès que s'acostuma a situar entre el 4% i el 5%. La Generalitat té valors d'aquest tipus en circulació amb venciments fins a l'any 2041.

Els bons patriòtics i els institucionals sumen venciments de 7.584 milions d'euros el 2013, una xifra que equival al 84% de la quantitat sol·licitada al FLA. En la partida de venciments de deute, hi ha uns altres 100 milions que corresponen a préstecs amb creditors internacionals que des del departament d'Economia prefereixen no especificar.

La normativa del FLA no permet fer servir el fons per atendre crèdits amb entitats de l'Estat. Això vol dir que es desconeix el volum total de necessitats financeres que ha d'atendre el Govern aquest any, ja que, de fet, els valors (on s'inclouen els bons) concentren el 66,78% del deute total de la Generalitat, però el 33,22% restant correspon a préstecs. Només amb interessos de deute, l'any passat el Govern va pagar 2.000 milions d'euros i els mètodes de finançament diferit d'inversions ja efectuades (per pagar infraestructures) tornaran a suposar aquest any prop de mil milions.

De moment, a la petició catalana al FLA s'hi han sumat València i Múrcia, que han demanat a l'Estat 2.298 i 630 milions d'euros, respectivament. Andalusia encara no ha formalitzat la petició, però ha avançat que demanarà 7.000 milions. Entre les quatre comunitats sumen ja el 83% dels 23.000 del FLA del 2013.