Piqué preveu deixar el Cercle després de l'estiu
BarcelonaJosep Piqué pensa ja en el procés de relleu a la presidència del Cercle d'Economia, el potent lobi català constituït el 1958 i format per empresaris, directius, professionals liberals i acadèmics. El president de l'aerolínia Vueling i exministre del PP ha explicat a l'ARA que la seva intenció és que hi hagi una nova junta de la institució amb "el començament de curs, cap al setembre".
L'expresident del PP català ja va advertir en accedir a la presidència del Cercle, el 3 de maig del 2011, que no pensava esgotar el mandat de tres anys. Piqué va dir aleshores que pretenia liderar l'organització de tres trobades de Sitges -la reunió anual del Cercle i el fòrum del món econòmic amb més projecció- i encetar el procés de renovació tot just després. Piqué va argumentar aquesta marxa afirmant que ja va presidir el Cercle el 1996, i va haver de deixar l'encàrrec només uns mesos després de ser elegit. El motiu és que José María Aznar el va reclutar com a ministre -i fitxatge independent- en el seu primer executiu. De fet, el seu passat polític i la sintonia amb l'actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, han fet que en tot moment es temés que Piqué podria repetir la seva retirada del Cercle, tot i que l'exministre popular ho ha negat en tot moment. No en va Piqué figurava en totes les travesses en cas que Brussel·les obligués Madrid a constituir un nou executiu, que Piqué podria presidir. A part, Piqué sona com a futur president de grans multinacionals espanyoles, com Repsol. De fet, d'ençà que va deixar la presidència del PP català, el 2007, no ha parat d'acumular càrrecs al sector privat, on, a més d'ocupar la presidència de Vueling, és conseller d'empreses com Applus+, Copisa, Hotusa, GVC Gaesco i Bodaclick. El govern espanyol el va nomenar conseller del consorci aeronàutic europeu EADS, el hòlding que inclou el fabricant d'avions Airbus.
Mantenir la independència
Sobre el perfil del seu successor al capdavant del Cercle d'Economia, Piqué assegura que "la prioritat és que sigui algú que continuï garantint la independència [del Cercle] respecte als poders públics". I és que aquest és el principal atribut del Cercle, una institució transversal i que consensua tots els seus pronunciaments públics. No obstant, algunes veus dins del Cercle es manifesten a favor que el futur líder de la institució tingui un perfil més acadèmic. En aquest sentit cobren força alguns noms de l'actual junta, com el de la catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra Teresa García-Milà o el del notari Juan-José López Burniol. Els actuals vicepresidents del Cercle -d'on sovint surt el nou president- són Josep Oliu (Banc Sabadell), Artur Carulla (Agrolimen) i el catedràtic de la Universitat de Barcelona Antón Costas.
En l'actual junta de govern també hi ha empresaris com Marc Puig (Puig), Àngel Simon (Agbar), Amancio López (Hotusa), Ferran Rodés (Havas), Javier Faus (Meridia) i José Manuel Lara (Planeta), tot i que aquest ja va ocupar la presidència del Cercle.
El procés de successió de Piqué s'activarà previsiblement després de la 29a reunió de la institució a Sitges, que se celebrarà entre el 30 de maig i l'1 de juny. El Cercle ha viscut en els últims mesos un apassionat debat intern entorn del procés sobiranista català, que va materialitzar-se en una nota d'opinió amb el títol Crisi econòmica i conflicte polític. Reflexions després del 25-N . El document és una crida a mantenir el diàleg amb Madrid i accepta la celebració d'una consulta, sempre que sigui "legal".
