Brussel·les torna a posar sobre la taula els eurobons tot i la negativa d'Alemanya
Barcelona.Brussel·les es resisteix a abandonar la idea de crear un mecanisme per a la mutualització del deute dels països membres. O, el que és el mateix, l'executiu europeu no es resigna a deixar escapar els eurobons. I això malgrat que la locomotora econòmica, Alemanya, no s'ha mogut ni un mil·límetre en la seva negativa a realitzar emissions de deute conjuntes, un fet que consideren que penalitzaria la solvència del bo alemany.
El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, va anunciar ahir la creació d'un grup d'experts que estudiarà mesures per a l'emissió de deute conjunt europeu, en el qual participarà, entre d'altres, l'espanyola Belén Romana, directora del banc dolent (Sareb).
"La Comissió està creant un grup d'experts per examinar els mèrits i riscos, els requisits legals i les conseqüències financeres de les iniciatives per a l'emissió conjunta de deute, en forma d'un fons de redempció i eurobons", va dir Barroso durant la seva intervenció en un debat en el ple del Parlament Europeu.
Barroso va explicar que aquest pas endavant, que compta amb el vistiplau del vicepresident de la CE per a Assumptes Monetaris i Econòmics, Olli Rehn, respon al "compromís" adquirit per l'executiu comunitari amb el Parlament Europeu en l'acord que van segellar sobre el Two Pack, una legislació destinada a reforçar la vigilància de Brussel·les sobre les polítiques econòmiques dels països.
El grup d'experts estarà liderat per l'economista austríaca Gertrude Tumpel-Gugerell, que havia estat membre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE). El grup també inclourà l'economista francès Agnes Benassy, el portuguès Vitor Bento, el britànic Graham Bishop, l'alemanya Claudia Buch, l'holandès Leonardus Hoogduin, la lituana Ingrid Simonyte, el finlandès Vesa Vihriälä i la suïssa Beatrice Weder di Mauro, antiga membre de l'anomenat Consell de Savis del govern alemany. A més, comptarà amb l'advocat eslovac Jan Mazak, anterior advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, i el jurista de la Comissió Europea Clemens Ladenburger farà de secretari del grup.
Abaratir el deute
Països com França, Itàlia i Espanya han reivindicat amb força els eurobons com una fórmula per abaratir substancialment el preu del deute, que ha castigat amb duresa l'evolució de les economies perifèriques de l'eurozona. Per contra, Àustria i Alemanya s'hi oposen. Ahir la prima de risc espanyola, diferencial amb el bo alemany a deu anys -i, per tant, mesura de la confiança dels inversors en la solvència espanyola-, va tancar en els 293 punts, cinc més que el dia abans. La rendibilitat del bo espanyol a deu anys va ser del 4,61%, enfront de l'1,68% d'Alemanya. El deute públic espanyol se situa actualment sobre el 88% del PIB i serà del 99,8% el 2016.
Demà el Tresor espanyol preveu col·locar 4.000 milions d'euros en bons a tres i cinc anys en la primera subhasta del segon semestre de l'any. El deute públic espanyol comença la segona meitat de l'any amb el coixí que suposa haver completat gairebé dues terceres parts de les emissions previstes per a tot el 2013.
El president espanyol, Mariano Rajoy, va demanar ahir al ple extraordinari del Congrés més rapidesa a la UE perquè les reformes econòmiques tinguin èxit, sense citar els eurobons en cap moment. Tot i les bones intencions de la CE, el camí l'acabaran marcant les eleccions generals a Alemanya, al setembre.
