19/05/2013

El final de la impunitat

4 min

BarcelonaV an ser menys de 24 hores, però han canviat la història -no conclosa- de la crisi econòmica a Espanya. L'ingrés a la presó de Miguel Blesa, president de Caja Madrid entre el 1996 i el 2010, per la ruïnosa compra del City National Bank de Florida el 2008, suposa un punt d'inflexió en la rendició de comptes dels responsables d'aquesta tempesta perfecta.

Es tracta del primer banquer que acaba entre reixes per la gestió prèvia a la crisi. El primer responsable d'una entitat financera que ingressa a la presó després que ho fes Mario Conde el desembre del 1994 per una estafa de 7.000 milions de pessetes a Banesto.

El mes passat va dimitir Alfredo Sáenz com a conseller delegat del Banco Santander, anticipant-se així a la previsible inhabilitació per part del Banc d'Espanya. Sáenz, mà dreta d'Emilio Botín i condemnat a sis mesos de presó el 2009, va ser indultat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Justament aquesta setmana The Economist publica un article titulat "Justícia cega; per què tan pocs banquers van a la presó". I és que, fins ara, la impunitat dels màxims responsables de la gestió de les entitats financeres que van tenir un paper protagonista en l'origen de la crisi semblava garantida. "Hi ha molta gent que pensa que la malaltia d'Espanya és que les lleis no es compleixen", explica Alfredo Pastor, professor de l'escola de negocis Iese.

Però l'empresonament de Blesa és tot un avís per a navegants. Un toc d'atenció de gran força. I pot ser només l'inici. El mateix Blesa, acusat pel jutge Elpidio José Silva de delicte societari, falsedat en document públic i apropiació indeguda en relació amb la compra del banc nord-americà, és investigat per haver concedit un crèdit de 26,6 milions d'euros a Gerardo Díaz Ferrán, exconseller de Caja Madrid.

Blesa va sortir de la presó divendres després de reunir la fiança de 2,5 milions d'euros fixada pel jutge. Entre el 2007 i el 2010 va cobrar 12,44 milions d'euros per la seva gestió al capdavant de Caja Madrid (2,8 milions corresponien a la indemnització per haver estat rellevat per l'exministre d'Economia del PP Rodrigo Rato). La cúpula de Caja Madrid, embrió de la nacionalitzada Bankia, va rebre 71 milions d'euros entre el 2007 i el 2011. Aquest últim any Bankia va declarar unes pèrdues de 3.318 milions d'euros, i l'any passat els números vermells es van elevar fins als 19.193 milions. L'entitat financera ha rebut 22.000 milions en ajudes públiques (més de la meitat del rescat bancari europeu de 40.000 milions).

Imputats de Bankia

Per això, no és casual que dels prop de 100 exdirectius d'entitats financeres imputats actualment a Espanya, la meitat provinguin de Bankia, Caja Madrid i el Banc de València (exfilial de Bankia). Entre els imputats hi ha Rodrigo Rato, Ángel Acebes (exministre de l'Interior del PP i exconseller de la matriu de Bankia) i José Luis Olivas (expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaixa. El procés als exresponsables de Bankia pretén determinar si els 33 exconsellers imputats van manipular informació abans de la sortida a borsa i què hi va haver darrere de la sortida de Rato, abans de la nacionalització de l'entitat. També s'hi suma un altre procés per la venda de participacions preferents entre petits estalviadors.

A la llista d'imputats hi ha també exdirectius de la CAM, Novagalicia, Caixa Penedès, CCM, Banca Cívica i Caja Navarra, als quals s'investiga per cobrament de pensions milionàries (és el cas de Caixa Penedès), apropiació indeguda i crèdits i inversions irregulars. De moment, s'han imposat fiances per valor de 50 milions d'euros.

Però la llista d'imputats pot seguir creixent. Ahir mateix va ser imputat Antonio Pulido, expresident de Cajasol i actual directiu de Criteria CaixaHolding, i quatre directius més de Cajasol per presumpta estafa en la venda a un grup immobiliari d'actius tòxics amb un sobrepreu de 5,2 milions d'euros.

Crèdits a Blesa

Ahir també va transcendir que Caja Madrid va concedir el 2004 un préstec de 421.000 euros a Blesa, incomplint el que disposa la llei de caixes, que exigeix la "prèvia autorització expressa" de la Comunitat de Madrid perquè els membres del consell d'administració obtinguin un crèdit. Aquest no va ser l'únic préstec que Blesa va obtenir de l'entitat que presidia, segons la documentació aportada per la mateixa entitat al jutge Silva. El 2008 l'entitat li va atorgar un crèdit de 275.000 euros.

De fet, el 31 de desembre del 2008 Caja Madrid tenia concedits préstecs als seus consellers per més de 900 milions d'euros. Díaz Ferrán i els seus familiars van rebre fins a 131 milions d'euros en préstecs entre el 2003 i el 2010.

Fins ara pot dir-se que la immunitat dels directius de banca ha estat la mateixa a tot el món. Tot i que la crisi ha arrossegat molts bancs i molts milions d'euros (dels accionistes i dels contribuents), cap banquer ha estat castigat amb la presó pel fet de portar una entitat a la ruïna. Com a molt, han abandonat el càrrec (amb indemnització milionària, això sí). I és que semblava impossible que un jutge vinculés la crisi d'un banc amb decisions concretes dels seus gestors.

Però la pressió popular fa que en molts països es vegi amb bons ulls endurir les normes perquè si un banquer ho fa malament, paguin amb la presó, si cal. Al Regne Unit, per exemple, s'està sospesant la idea d'aprovar sancions criminals en cas de gestió insensata, i també una llei que prohibeixi als directius de banca gestionar altres empreses. Veurem si el cas Blesa estableix un precedent.

stats