Veraluna

No m'agraden els grans centres comercials. Són llocs impersonals on el consumisme pren la seva cara més potent. Allò que sabem racionalment, i que ens costa acceptar emocionalment, del consum com a substitutiu de relacions, afectes... s'hi mostra evident.

En comptes de trepitjar i gaudir les ciutats, el seu espai públic, amb allò que té justament d'interacció, de vida comuna, d'espai relacional, apareixen aquests succedanis que pretenen reproduir, sense ni de bon tros aconseguir-ho, la dinàmica d'una ciutat entre les seves parets de ciment i vidre, tots amb un disseny que ens evoca més les pel·lícules americanes que la nostra vida mediterrània.

Aquesta és la vivència que vaig tenir fa uns dies quan no em va quedar més remei que acudir a un d'aquests centres a Barcelona per comprar un carregador de bateria del portàtil. Feia molt poc que havia anat a una botiga de comerç just de Palma que recoman, S'altra Senalla, a comprar un conjunt de pantalons i samarreta estiuencs. El contrast era tan brutal que esdevenia grotesc. I l'emoció principal que sentia fou: "Quant de camí a recórrer... Quina feinada ens queda per fer, per aconseguir que l'acte de comprar esdevingui una petita revolució quotidiana d'aquelles que a poc a poc canvien el mon!!!".

Hi havia en aquest sentiment el risc del desànim per la insignificança quantitativa que avui representa en la nostra cultura el comerç just, però el cert és que és tan potent el seu significat transformador que ha de ser una de les conseqüències positives que aquesta maleïda crisi ens deixi.

Diuen que sovint conèixer és estimar i, en el cas del comerç just, estic convençuda que això és una evidència. Els arguments són tan potents que no és necessària una immensa sensibilitat perquè et penetrin fins ben endins i acabin condicionant la teva opció de consum.

A més, com en tot, la capacitat d'evolució de moltes de les nostres ONG faciliten aquesta opció.

És francament interessant el projecte que Intermón Oxfam i l'empresa de roba Hoos Intropia estan duent a terme des de fa poc més d'un any i que es diu Veraluna. És una marca de roba, presentada recentment a Palma, amb la coherència de la producció responsable socialment i ambiental, acompanyada del disseny atractiu per als nostres cànons culturals.

En aquest sentit, s'ha de tenir present que aquesta fórmula de relació 'ètica' entre occident i orient pot tenir tot el sentit del món, i veritablement contribuir a transformacions profundes i justes en els sistemes econòmics dels països productors, fonamentalment, l'Índia i Bangla Desh. En aquest darrer, la indústria tèxtil representa el 75% del PIB i fa ben poc justament ha estat notícia per les pràctiques vexatòries amb els treballadors i treballadores d'aquesta indústria, relacionades també amb 'gegants de la moda' espanyola.

A més, la coherència social, com acostuma a passar, va acompanyada amb el respecte ambiental i la salut. Fer peces de roba amb cotó 100% orgànic, a banda de ser molt agradable per a qui el vesteix, significa disminuir l'ús de pesticides profundament nocius per a la salut de qui conrea el producte i per a la terra conreada. Hem de saber que el cotó no orgànic representa el 3% dels productes que s'utilitzen a nivell mundial i, en canvi, el seu conreu representa l'ús del 25% dels pesticides.

El canvi substantiu que aporta Veraluna és que s'ajunta l'experiència en la indústria del disseny i la moda, i el compromís ètic amb un model de desenvolupament just i responsable.

Intermón ha sabut aprendre dels "fracassos" i prendre nota que comprar roba no només podia ser un acte de compromís , sinó que requeria que fos també un plaer, un gaudi dels sentits, una elecció que ajuda a donar identitat a qui ho compra. I per això han volgut barrejar la coherència i la justícia amb el disseny , el gust, els sentits.

I han cercat i trobat la complicitat de Hoos Intropia, que des de fa temps es dedica amb èxit al negoci de la moda i ha decidit que la seva responsabilitat social corporativa anava més enllà de donar doblers a alguna causa justa. Ha volgut contribuir, així, a crear una marca de moda, amb tots els elements complexos que hi concorren: disseny, producció, comercialització, màrqueting... per tal de fer possible Veraluna.

Avui, qui gaudeix de dur roba té l'opció de fer-ho, a més, a un preu raonable, amb dissenys encertats i diversos, amb materials que són agradables de tacte perquè tenen components naturals i sense estar tacats per l'explotació de milers de persones que malviuen perquè nosaltres puguem dur productes a un preu competitiu.

Com diu el catedràtic i activista Enric Tello: "Si encara tenim alguna revolució pendent, que val la pena fer, és la revolució de la vida quotidiana. Un ecosocialisme de cada dia, prosaic, antiheroic i molt femení".

L'acte de consumir pot ser un element clau d'aquesta revolució. Benvinguda, Veraluna!