Una altra Mallorca existeix

Des de fa molts anys hi ha un munt de persones de les Illes i de Catalunya, entre les quals em trob, que vivim entre les dues terres, establint, de fet, un pont virtual de caire vivencial, cultural, emotiu... entre ambdues.

Sovint pens i dic que viure entre Palma i Barcelona és un vertader privilegi. En primer lloc, perquè experimentes que els vincles històrics i culturals que des de fa tantíssim temps ens uneixen es transmeten només aterrar a viure en qualsevol dels dos territoris. En el meu cas, quan vaig arribar a Barcelona, ara ja fa 35 anys, vaig sentir aquella sensació tan confortable de ser a ca nostra, tot i viure una realitat ben diferent, que per mi era excitant, estimulant, em carregava d'energies i m'obria a la vida més trepidant de la gran ciutat. Encara que hi havia quelcom que em resultava incomprensible i que un ajuntament progressista va saber esmenar posteriorment, i era que donava l'esquena a la mar!

Com pot ser que una ciutat doni l'esquena a la mar!!!! Això, per una al·lota de Ciutat com jo, era incomprensible.

Hi havia llavors, i s'ha mantingut en molt bona part fins ara, un respecte i una simpatia mútua de qui se sap en el mateix vaixell...

Va ser ara fa uns quants anys que em va començar a inquietar i, per què no dir-ho, a entristir l'assimilació que mediàticament apareix d'una Mallorca, d'unes illes sempre vinculades amb els aspectes més negatius del que el context històric ofereix.

Com a bona oient de ràdio matinal, sovint d'una emissora estatal que repassa la realitat més destacada a cada zona de l'estat espanyol, m'he hagut de despertar escoltant que la notícia del dia a les Illes sempre estava relacionada amb un cas de corrupció política o social. No en faré el llistat perquè som incapaç d'anomenar tots els peculiars noms que la policia i investigadors judicials decideixen posar a cada cas. Però no exager si dic que puc comptar amb els dits d'una mà les vegades, al llarg d'aquests darrers anys, que la notícia més significativa no hagi tengut aquest contingut.

Darrerament, aquesta realitat ha competit amb les que ens destacaven per ser els abanderats de les reformes impulsades per la Troica i diligentment acatades per l'actual govern.

Tan diligentment s'han aplicat, per exemple, les polítiques de retallades de drets elementals, bàsics, d'aquells que tenim pel fet de ser persones, que fins i tot se'ls ha anat la mà i han negat l'atenció d'urgències a un ciutadà senegalès que patia tuberculosi... Una altra vegada en la pole position dels disbarats que sovint esdevenen drames vitals de primer ordre.

És llavors quan em deman: què deuen pensar les persones que només coneixen això? Les que tota la informació/percepció que tenen de les nostres estimades illes són aquests fets destacats i l'estereotip turístic creat a les darreries del franquisme i espremut fins a l'extrem per una part del món empresarial hoteler i turístic.

I m'entren ganes d'escriure, i per això ho faig, que una altra Mallorca no només és POSSIBLE, sinó que EXISTEIX!!!

Fa menys d'una setmana, per motius professionals, compartia taula de reflexió amb deu entitats del tercer sector illenques i una de catalana implicades des de fa anys exitosament a lluitar contra l'exclusió, a fer possible allò de tenir les mateixes oportunitats encara que hagis nascut i viscut en contextos ben difícils i extrems, a convertir un somriure quotidià a persones esbucades per la malaltia o la pobresa en un signe de respecte, que els permet recordar-se a si mateixes que són persones.

Predif (federació de persones amb discapacitat), Grec (intervenen en població amb dificultats social), Estel de Llevant (atenció a persones amb problemes de salut mental), Siloé i Alas (atenen el món dels malalts de sida), Suara i Intress/Gira-sol (proporcionen atenció social i educativa a col·lectius poblacionals diversos), Cooperativa Jovent (promou la inserció sociolaboral de joves), Aula Cultural (educació d'adults), Naüm (intervenció intensiva a la barriada de Son Roca), Deixalles (pioners en la inserció sociolaboral d'adults en risc d'exclusió) i S'altra senalla, que ens recorda que és possible alimentar-nos i consumir sense explotar o devastar altres zones del planeta.

Tots ells i elles, i molta altra gent que no era en aquesta trobada, no són nous en l'ofici. Fa anys que intenten, i en bona part ho aconsegueixen, que a Mallorca visquem més dignament i ens puguem sentir orgullosos de nosaltres mateixos.

Vénen al meu cap cada matí, quan sent les desgràcies i disbarats que es coneixen de la meva terra. Gràcies a cadascuna d'aquestes institucions que demostren que d'una terra fèrtil i bella com poques en floreixen valors i experiències molt més rics que els doblers!