18/09/2011

Universitats: per un model català

3 min

La Comissió Europea ha advertit repetides vegades que les retallades no solucionaran els problemes de les economies sotmeses a una forta crisi si paral·lelament a l'esforç d'austeritat no són capaces de plantejar un canvi de model econòmic i fer reformes en profunditat per millorar la productivitat i el potencial de creixement.

Ho tenim clar, sens dubte, i ho repetim en tots els discursos, però potser més enllà de repetir-ho hauríem de saber què volem ser i què podem fer per aconseguir-ho. El programa Smart Successful Scotland ("Escòcia, país intel·ligent i d'èxit") és un bon exemple d'un govern que proposa una visió que es tradueix en accions concretes d'un país que ha optat per abocar-se al coneixement i a la millora de la formació de la seva gent, de les persones, considerades recurs valuós per a l'economia del coneixement. En el document que ho explica llegeixo: "Es tracta de preparar la gent per a les feines de demà, no les d'ahir". Ja ho va dir Aristòtil: "El destí de les nacions depèn de l'educació dels seus joves". Res que no sapiguem, tot i que no sabem fer-ho amb èxit.

Hem parlat moltes vegades de la importància de l'educació en la societat del coneixement, de la necessària transformació de l'educació per adaptar-la a les noves necessitats de la societat i a la nova cultura dels nostres nens i dels nostres joves, nadius digitals, amb una cultura d'aprenentatge i amb unes possibilitats i habilitats d'accés al coneixement molt diferents de les nostres. Em desespero quan veig que ens costa considerar la transformació radical de l'educació com a estratègia nacional. Es tracta d'una qüestió que afecta tot el món educatiu, de primària a l'ensenyament superior, i que comporta repensar el model, repensar els currículums, repensar les metodologies, la funció dels professors i repensar fins i tot l'arquitectura dels centres.

Hi ha molt a dir, però simplement em limitaré a esmentar algunes qüestions que afecten l'ensenyament superior, perquè sóc de les que creuen que la universitat s'ha de transformar si vol ser transformadora i tenir influència i prestigi en la societat del coneixement. Està bé que defensem el que tenim, però hauríem de tenir la humilitat i la sinceritat de reconèixer que també és molt millorable. Problemes de gestió, falta de democràcia interna real, insuficient retiment de comptes i retorn a la societat, productivitat qüestionable, entre d'altres, fan que el prestigi de la universitat vagi perdent centralitat en la nostra societat.

Hi ha qui diu que les universitats estem immerses en una tempesta perfecta, ja que amb el finançament públic a la baixa i els reptes importants que tard o d'hora les nostres institucions hauran d'afrontar s'ha creat una oportunitat única per a la transformació. Sabrem aprofitar-la o mirarem cap a una altra banda?

Jo estic segura que tenim solució, que una solució catalana és possible. Però hem de ser valents, abandonar el nostre espai de confort, que igualment les circumstàncies tard o d'hora ens faran abandonar, i saber sacrificar-nos avui per fer un país millor per als nostres fills.

L'ensenyament superior no pot continuar defensant el seu statu quo actual. Com pot començar a canviar? Col·laborant més que competint; creant economies d'escala; acceptant el paper transformador de les TIC; repensant a fons el sistema de finançament perquè sigui sostenible, el sistema de gestió i el sistema de governança; o admetent que la massificació ha diversificat el perfil dels nostres estudiants, que necessiten diferents itineraris i que tots són vàlids.

Sempre he sentit a dir que quan ets a l'ull de l'huracà t'envaeix un fals sentit de calma. Tinc la sensació que això és el que ens passa en l'àmbit de l'ensenyament superior i el que explica les declaracions de la Conferència de Rectors (CRUE), que defensen l' statu quo sense cap dosi de crítica.

Jo veig una oportunitat real perquè Catalunya lideri la transformació de l'ensenyament superior proposant un model diferenciat, un model català. Catalunya pot demostrar a la resta de l'Estat com es pot construir un model sostenible que respon a les necessitats dels estudiants, de les universitats i de la societat. Unes universitats de prestigi són essencials per a una Catalunya d'èxit.

Tenim un conseller que fa deu anys va tenir la valentia de fer una transformació profunda en les estructures de recerca i va aconseguir convertir-la en recerca d'influència global. Espero que entre tots tinguem la clarividència d'actuar radicalment en temes d'educació i concretament en temes d'ensenyament superior. Ho necessitem.

stats