FUTBOL

Albert Capellas: “Guardiola ha obert portes: la Bundesliga es deixa influir més que mai”

Entrevista al segon entrenador del Borussia Dortmund

Un any després que Pep Guardiola i el seu equip tècnic deixessin Munic, un altre entrenador català arriba a la Bundesliga. No és de Santpedor, però sí de la vora. D’Avinyó, concretament. Albert Capellas (1967) és, juntament amb Hendrie Krüzen, l’home de confiança per a l’holandès Peter Bosz a la banqueta del Borussia Dortmund. Comparteix amb Guardiola molt més que no pas bressol al Bages. Tots dos tenen un passat blaugrana i veuen el futbol amb la mirada educada per Johan Cruyff. De com intentaran discutir la pilota i la jerarquia al Bayern, en parla en aquesta entrevista just coincidint amb l’inici, avui, del campionat alemany. La probable marxa d’Osmane Dembélé al Barça complica les aspiracions del Dortmund. Però la idea de joc és ben clara, i els somnis també.

Es nota a Dortmund la influència que ha tingut Guardiola en la Bundesliga?

El Pep és un entrenador que no deixa indiferent i es percep que a Alemanya va deixar empremta. Va aportar punts de vista diferents del joc i això va ser un enriquiment per a tots.

Justament ara l’efervescència tècnica és un dels atractius de la Bundesliga. Nagelsmann, amb 30 anys, té el Hoffenheim a la prèvia de la Champions; Tedesco, de 31 anys, es fa càrrec del Schalke; i Herrlich, de 45 anys, del Leverkusen. Els dos últims venen de segona.

Fa molts anys que el futbol alemany fa goig. Fan bé les coses en una direcció molt clara. La Bundesliga està més oberta que mai a deixar-se influir per altres coneixements i el Pep ha obert portes, en aquest sentit. Els clubs s’atreveixen amb entrenadors més joves o amb idees noves. Això és bo per a la competició.

Vostè arriba lligat a la proposta de Peter Bosz.

Tothom que coneix la seva trajectòria sap que intenta controlar el joc a través de la possessió de la pilota, pressionar de pressa i amunt, atacar en curt i defensar en llarg. Hi ha molts aspectes del joc que proposa Bosz que deu haver sentit al Pep i a Can Barça, si bé és cert que Guardiola evoluciona constantment i crea noves solucions en diferents lligues. La cultura futbolística de cada país és diferent i jo, que he estat al futbol formatiu del Barça, a Holanda, a Dinamarca i a Israel, ho confirmo. Tenim la nostra filosofia, però cal intentar entendre com pensa la gent del país i adaptar-s’hi. A la Bundesliga haurem de replantejar-nos coses.

Per exemple?

La manera de controlar els davanters despenjats amb el que en diem vigilància defensiva. Atac i defensa és un tot, no es pot separar. Sempre hem de pensar què passa si perdem la pilota, com estem situats. Quan estàs atacant has de preveure a la vegada que estiguis molt ben organitzat per defensar quan perdem la pilota, i així poder evitar els contraatacs.

Guardiola va definir la Bundesliga com la lliga del contracop.

És que els equips corren i corren molt. Mobilitzen molt bé el davanter despenjat i això obliga tot l’equip a fer un esforç extra per estar ben col·locat per, si es perd la pilota, poder-la recuperar ràpidament.

Agafen el relleu de Thomas Tuchel. Què en poden aprofitar?

Tenim molt de respecte per la seva feina. El que és clar és que mai no pots oblidar el passat de l’equip i que, per contra, tots tenim la nostra identitat pròpia i la nostra manera d’entendre el joc.

Quan acabarà l’equip de portar a terme les noves idees?

El més aviat possible [riu]. Si alguna cosa no et dona el futbol és temps. Per tant, hem de ser molt eficients per convèncer els jugadors de la nostra proposta. Aquest procés no és lineal, és subjectiu. A vegades sortiran les coses molt bé i a vegades semblarà que tot es desestructura. Al final es tracta d’anar aconseguint dominar l’estructura del joc cada cop durant més minuts i més partits, i de combinar-ho amb la capacitat de competir. Bosz no dubtarà en l’estil i en aquest sentit també s’assembla al Pep.

Bosz i vostè van treballar junts al Vi tesse. Què s’han aportat més ?

Parlar, discrepar, analitzar i arribar a conclusions que encaixen amb la nostra forma de jugar. Jo, per exemple, soc molt partidari dels jocs de posició, de moure molt ràpidament la pilota, i ell és més valent que jo a l’hora d’anar a pressionar a dalt el rival. Intenta convèncer els jugadors amb un argument clar: dona’m un esforç de pressió de cinc metres cap endavant en el moment adequat i jo te n’estalviaré un de córrer 50 metres cap enrere.

Tots dos són bastant cruyffistes.

Quan estudiava INEF a la universitat no em veien gaire a la classe de 10 a 11 del matí perquè, aprofitant que vivia a les Corts, m’acostava al Camp Nou a veure com s’entrenava el Barça de Cruyff. Paco Seirul·lo em va obrir les portes. Després vaig dedicar unes vacances a seguir el Barça Atlètic en pretemporada a Rialp en comptes d’anar-me’n, per exemple, amb els amics. I durant els caps de setmana mirava tants partits com podia de les categories inferiors. He perseguit sempre aquest somni venint del lloc més baix com a entrenador. Durant aquella època l’equip de futbol de l’escola Garbí era el meu laboratori, posava en pràctica tot el que anava aprenent i em passava pel cap. Moltes vegades penso que tot va començar amb ells.

Parlant de somnis: ¿és impossible trencar l’hegemonia del Bayern?

El discurs oficial és que hem d’acabar entre els tres primers per accedir directament a la Champions, així que no cal posar-se més pressió. Però és evident que intentarem competir al màxim perquè tenim molt bons jugadors per fer-ho.

Amb Dembélé?

El Borussia Dortmund ja s’hi ha posicionat clarament.