OPINIÓ

Benvingut, Pep

El Pep és un soci més i més que un soci. L’agermana una bandera

Pep Guardiola fa només quatre mesos que és entrenador del Manchester City, però el calendari li ha deparat dues visites a cases magnes que coneix molt bé. El 20 de juliol va ser a Munic per jugar un amistós davant el Bayern i l’endemà va tenir les portes obertes del club perquè el seu nou equip s’hi pogués entrenar tant temps com volgués. Va ser una sessió de portes obertes i Guardiola i el seu equip tècnic van rebre l’afecte dels fans i dels treballadors del Bayern, des del jardiner fins al màxim executiu. Es van sentir benvinguts i benvolguts. Ja ho té, això, el Bayern: si un dia vas ser dels seus, ho seràs per sempre. Tant se val on vagis, si al sud o al nord. T’acolliran, t’estimaran.

Li va saber greu a Guardiola anul·lar in extremis el viatge que tenia planificat per tornar a Munic el 3 d’octubre. Coincidia que era el dia que acabava l’ Oktoberfest, la popular festa de la cervesa, i juntament amb el seu segon entrenador, Domènec Torrent, i les respectives dones, tenien decidit volar cap a una ciutat que adoren. Però el City va acabar perdent el dia anterior el seu primer partit de la temporada al camp del Tottenham i els dos matrimonis van renunciar als vols. La inevitable foto del Pep vestit de bavarès, gerra de litre en mà, podia ser ràpidament malentesa en aquest esbojarrat món mediàtic, i el tècnic no volia ferir sensibilitats.

De la mateixa manera que ara té en consideració el Manchester City, Guardiola tampoc no ha faltat mai el respecte a cap altre dels seus clubs. De fet ni a cap rival. Busquin a les hemeroteques i comparin. Algun amic li ha aconsellat algun cop que tregui més el geni a la sala de premsa quan s’escampa alguna falsedat o alguna crítica desmesurada. Però Guardiola entra en poques guerres mediàtiques, perquè sap que en perdrà moltes més, de batalles, més fora que dins del camp.

És incontestable que és l’entrenador més llorejat de la història del Barça, el millor tècnic estranger que ha passat per la Bundesliga i el mànager més cobejat del futbol internacional però, a Catalunya, és on més se’l discuteix. Ja se sap que qualsevol català amb èxit és sospitós. Dimecres torna al Camp Nou en un partit que hauria de ser una festa. Guardiola admet que davant té el millor equip del món. Prou que ho sap perquè el segueix més que al United. És hora que els culers el facin sentir com a casa. Prou ha intentat, per cert, Florentino que fos un dels seus. Arriba el Pep. Tant se val si del sud o del nord. Per rebre’l, el president que un vota o el diari que un llegeix no hauria de jugar cap rol. El Pep és un soci més i més que un soci. L’agermana una bandera. Però també un sentiment i una història irrepetible. Benvingut, Pep.