Dinosaure en perill d’extinció

Hamburg és formidable. És la segona ciutat més poblada d’Alemanya, té el tercer port de càrrega més gran d’Europa, 40 teatres, 60 museus, més d’un centenar de locals musicals i els principals grups mediàtics del país. Només el futbol d’elit és aquí una catàstrofe. L’Hamburger Sport Verein (HSV) és cuer a la Primera Divisió de la Bundesliga i el St. Pauli ho és a Segona. Entre els dos sumen aquesta temporada 22 partits de campionat disputats amb una victòria, cinc empats, 16 derrotes, 12 gols a favor i 43 en contra. Així que els hamburguesos estan que treuen foc pels queixals i no poden desfogar-se burlant-se del rival ciutadà.

El St. Pauli, però, s’ho pren amb més filosofia. Allà on és costum fer fora l’entrenador, l’afició declara el seu tècnic, Ewald Lienen, un dels seus. El club viu pel futbol, però també per la seva identitat i projecció socials i polítiques: no en va, aquest club ara mateix en zona de descens a Tercera es defineix en els seus estatuts com una entitat antisexista, antiracista i antihomòfoba.

Més urgències té l’Hamburger, perquè lluita contra la seva història. És l’únic club alemany que sempre ha estat a Primera. Li diuen “el dinosaure” i la veritat és que el seu orgull a la Bundesliga està en perill d’extinció. Al 2014 i al 2015 ja va esquivar el descens pels pèls després d’haver de jugar un play-off davant el tercer classificat de Segona. Va salvar els mobles, però no va aprendre dels errors. Actualment és últim amb dos punts de 30 possibles. Després de la cinquena jornada va canviar Bruno Labbadia per Markus Gisdol a la banqueta, però l’equip continua deambulant pels camps com un pària. Prou que ho pateix Alen Halilovic, el jove talent exblaugrana que ha jugat set estonetes en dotze partits oficials, engolit per la vulnerabilitat i tristesa de l’equip.

¿Com pot ser que un club tan històric -sis campionats alemanys, una Recopa (1977) i una Copa d’Europa (1983), entre altres títols- i amb tant potencial (per ciutat, per massa d’aficionats i per l’inversor local, Klaus-Michael Kühne) estigui en plena lluita per existir? ¿Com pot ser que un equip que la temporada 2005/06 va jugar la Champions i a la 2009/10 va ser semifinalista de l’Europa League presenti actualment registres del pitjor equip de la història de la Bundesliga?

Doncs per una llarga llista de greus errors dels directius, que en els últims temps han acomiadat tècnics i directors esportius a un ritme trepidant. La mà dreta del màxim inversor no s’avé gaire amb l’irresolut cap de la directiva del club i qui dia passa any empeny sense un concepte clar de joc ni, per descomptat, de fitxatges. Així, per molt gran que siguis, et pots extingir. Ja ho saben els dinosaures.