BANANENFLANKE

Esportistes convertits en diana

És difícilment imaginable, en un país que cuida la seva reputació, que un ministre d’Educació, Cultura i Esports menyspreï públicament un esportista. I que ho faci, a més, no pel seu rendiment sinó per la seva opinió política és escandalós. Amb un argumentari populista, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va menystenir Pep Guardiola per haver dedicat la victòria del Manchester City a la Champions als presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

A tot un ministre no se li acut altra cosa sinó raonar que l’opinió de Guardiola, i en general de qualsevol esportista quan parla d’altres coses que no són del seu àmbit, té el mateix crèdit que quan ell parla de “física nuclear”: zero. La resposta de Méndez de Vigo denota d’entrada una grollera arrogància. Sentir-se superior aboca a ser intolerant.

Que tot un ministre d’Esports redueixi els esportistes només al valor de la seva suor demostra, com a mínim, la poca vocació i interès que té per portar a terme la funció assignada. Ocupa aquesta cartera com podria ocupar Defensa, o ser el número dos del CNI, o president d’una companyia elèctrica, càrrecs que tenen, per cert, alguns dels seus familiars. Quina gran diferència: un esportista d’elit s’ho guanya tot al camp o a la pista i no pels parentius o els endolls que pugui tenir. ¿S’ha guanyat Méndez de Vigo gràcies al seu propi rendiment les carteres que dirigeix, o ha sigut més aviat producte de les seves afinitats polítiques? Els esportistes no debiliten la democràcia, sinó que la fan més forta. Estan acostumats a prendre decisions dures, a portar al límit qualsevol esforç. Saben guanyar i, a diferència de molts polítics, reconeixen quan perden.

La declaració de Méndez de Vigo menysté un fonament bàsic de la democràcia com és el de la llibertat d’opinió. La seva reacció és pròpia del rumb de confrontació del PP. Sap que amb aquest dard guanya punts en bona part del seu electorat i que es parla més d’això que dels casos de corrupció del partit.

La tàctica és vella. També la va usar el 2015 l’exsecretari d’estat per a l’esport espanyol, Miguel Cardenal, quan va acusar Guardiola de participar en la “grandíssima manipulació” que, segons el polític, era la campanya Guanyarem, que promovia l’esport català. Guardiola es va preguntar llavors on tenia Cardenal el sentit de la vergonya. Més val no preguntar ara res a Méndez de Vigo. No debat res. I menys amb els que no pensen com ell.