OPINIÓ

Estar com el gat i el gos

Borussia Dortmund i Schalke 04 protagonitzen un dels derbis més calents d'Europa

Entre Dortmund i Gelsenkirchen hi ha uns 30 quilòmetres de distància, però el Ballspielverein Borussia (BVB) i el Schalke 04, els clubs que donen identitat a les dues ciutats, són pols extrems en l’esfera d’emocions que es configura a la conca del riu Ruhr. Aquí hi viuen 5,05 milions de persones. En 4.436 quilòmetres quadrats s’hi troben 53 ciutats, 12 de les quals amb més de 100.000 habitants. Aquesta zona obrera, d’antigues mines de carbó, conforma una de les cinc aglomeracions urbanes més grans de tot Europa juntament amb l’Illa de França, Moscou, el Gran Londres i Istanbul.

No és casualitat que els duels Dortmund-Schalke com el d’aquesta jornada, que va acabar amb empat sense gols al camp del Borussia, siguin els de més rivalitat a tot Alemanya. Els primers compten amb 140.809 socis i els segons amb 142.000. No és d’estranyar tampoc que el revierderby -literalment, el derbi de la regió minera- sigui sempre una desviació de la rutina. Al forn de pa, al mercat, a la cafeteria, a la gasolinera, a la perruqueria, els partits d’uns i altres són material d’animada conversa. Hi ha periodistes que expliquen de taxistes que fan una volta més gran per no haver de passar per Dortmund o Gelsenkirchen, segons que siguin aficionats del Schalke o del BVB; o que algun jove va endarrerir al 2005 el seu examen de selectivitat perquè no sortís un 04 al seu currículum. Ingo Anderbrügge, exestrella del Schalke, ha admès aquesta setmana que la seva dona no li va dir que era fan del Dortmund fins que es van donar el sí a l’altar.

Passen els jugadors, els entrenadors i els directius i la gran rivalitat es representa al carrer i, per descomptat, a la grada. Hi ha hagut episodis violents i d’altres que haurien pogut ser més perillosos del que al final recorden les hemeroteques. Per exemple el setembre del 1969 a l’antic estadi del Dortmund (Rote Erde). El Schalke es va avançar 0-1 i una part dels seus aficionats van envair el terreny de joc. Les forces de seguretat van intentar fer tornar tothom a lloc dirigint els seus gossos cap als tumults. Esclar que un gos no va distingir el jugador del Schalke Friedel Rausch entre la multitud de seguidors i li va clavar dues mossegades al cul. Com a resposta, en el derbi de la segona volta a Gelsenkirchen, el president del Schalke, Oskar Siebert, va fer voltar pel tartan de l’estadi cadells de lleons del zoo, però no els va donar res a mossegar. L’afició li va cantar amb sorna al tècnic local: “Deixa anar els lleons”. La rivalitat esportiva no es pot entendre sense humor. Per bé que Rausch tot ho va trobar excessiu. Esclar: tots els jugadors rivals, no només els del Dortmund, el van començar a marcar al crit de “bub-bub” per posar-lo nerviós.