La FIFA fa els ulls grossos amb la misogínia

Ja ha passat el Dia Internacional de les Dones, però no la necessitat d’avançar cap a la igualtat de gènere. No cal anar gaire lluny ni sortir de la quotidianitat per denunciar les moltes discriminacions que pateixen les dones, però tampoc podem ignorar com de greument es trepitgen els seus drets fonamentals a milers de quilòmetres de distància.

Tot i que a casa nostra no ha tingut gaire ressò, aquests dies ha sigut notícia l’arrest de 35 dones iranianes per haver intentat entrar a l’estadi nacional amb motiu del derbi de Teheran entre l’Esteghlal i el Persepolis. A l’Iran, les dones no poden presenciar cap esdeveniment esportiu sota el pretext que hi veurien en públic parts nues del cos masculí i que això contradiu la llei islàmica. Una absurditat. Tant des del punt de vista esportiu, humà, com fins i tot religiós. En un país conservador de majoria musulmana al Pròxim Orient com l’Aràbia Saudita, les fans femenines tenen permesa l’entrada a tres estadis del país.

A l’Iran una jove activista acaba de ser condemnada a dos anys de presó per treure’s el hijab en públic. Més de 30 dones han estat detingudes en aquest país el 2018 perquè no duien el mocador de cap. Aquesta misogínia podria tenir aturador en el món de l’esport si organismes com la FIFA s’hi oposessin amb rigor i escoltessin de debò les activistes iranianes que van fundar fa 12 anys el grup OpenStadiums. Una d’elles, que manté l’anonimat en una entrevista amb el magazín alemany 11 Freunde, explica com s’organitzen per dirigir-se als responsables de torn i denunciar la seva situació a través de les xarxes socials. Des del 1981 les iranianes no poden veure cap partit a l’estadi nacional d’Azadi, que, irònicament, significa llibertat en persa.

Tal com remarca OpenStadiums, mentre les fans intentaven accedir a la grada la setmana passada durant el derbi -algunes vestides d’home i amb barba postissa- i van ser retingudes, el president de la FIFA, Gianni Infantino, era un dels convidats a la tribuna. El mandatari suís assegura que va abordar aquest apartheid de gènere als estadis amb el president iranià, Hassan Rouhani, i que aquest li va prometre un “desenvolupament positiu en el futur pròxim”. Bla, bla, bla. El mateix discurs que li va fer Rouhani a l’expresident de la FIFA Sepp Blatter el 2013. I des de llavors no ha canviat res.

És indigne que Infantino desaprofités així la seva visita a Teheran. Per què no va fer boicot? Per què no va advertir l’Iran de suspensió en tornejos organitzats per la FIFA? Els estatuts d’aquest organisme parlen d’igualtat de drets. Caldria que actuessin en conseqüència i que ni les iranianes ni cap dona discriminada caiguessin en l’oblit.

Etiquetes