Maleïts dilluns!

La Bundesliga no pot competir financerament amb els clubs anglesos -ni tan sols estan permesos els xeics, oligarques ni magnats-. Tampoc pot arribar a vendre’s bé en altres mercats sense estrelles com Messi, Cristiano Ronaldo o Neymar o equips representants capaços de guanyar quatre Champions seguides. Però, tot i així, és de les lligues esportives més ben organitzades del món i els seus estadis baten rècords anuals d’espectadors.

La gran força del futbol alemany -Bayern al marge-és, sens dubte, l’arrelada i sentida cultura del fan. Sí, a Alemanya els aficionats (encara) pinten alguna cosa, (encara) són capaços de lluitar plegats contra l’extrema mercantilització del futbol. A la lliga espanyola, en canvi, que els deu partits de cada jornada es juguin en deu horaris diferents de divendres a dilluns ja no ens desperta de la resignació. I els anglesos també s’han adaptat a diferents franges horàries i als desorbitats preus de les entrades als estadis. Però a Alemanya, on pots assistir encara a la grada, dret, per menys de 20 euros, els fans s’estan defensant de valent contra la introducció de partits els dilluns a la Primera Divisió. La resistència és enorme.

Aquesta setmana, per primer cop de manera institucionalitzada en la història de la Bundesliga, s’ha jugat un partit en dilluns: l’Eintracht Frankfurt - RB Leipzig. El matx va començar amb retard per les planificades actuacions dels grups de fans. Hi va haver un gran desplegament de pancartes, xiulets eixordadors i fins i tot llançaments de pilotes de tenis a la gespa abans de l’inici del segon temps. Tot pactat amb la directiva de l’Eintracht, que va assumir el dret de l’afició a desfogar-se de manera pacífica. Al capdavall no només era una protesta contra els partits dels dilluns -els clubs s’han compromès per contracte televisiu que fins al 2021 hi hagi cinc partits per temporada aquest dia de la setmana-, sinó contra la pèrdua gradual d’importància dels aficionats. El client al sofà davant la televisió és més valuós que el fan que és capaç de fer un munt de quilòmetres amb la seva bandera per assistir a l’estadi. Intolerable per a la Fankultur alemanya.

Demà es disputa el Borussia Dortmund - Augsburg i es preveu que unes 300 penyes no hi assisteixin per boicotejar-lo. No volen donar el braç a tòrcer. Les grades dels estadis encara són llocs especials a Alemanya. Acullen els grans moviments culturals de joves al país, són refugis de creativitat i d’impressionants coreografies. Que estrany sonaria aquí, per exemple, prioritzar fer caixa amb turistes abans que crear l’ambient idoni per tombar l’etern rival en una Supercopa. Qüestió de cultura. I de valors.

Etiquetes