Rèquiem pel Kaiserslautern

La història d’èxit del Barça no s’entendria sense fer parada i fonda a Kaiserslautern. En aquesta ciutat alemanya, el novembre del 1991, l’equip que mesos més tard es convertiria en el Dream Team de Johan Cruyff va sobreviure de miracle a la segona ronda de la Copa d’Europa. Un prodigiós gol de cap de José Mari Bakero a l’últim sospir del partit va permetre als blaugranes avançar agònicament en un torneig que acabarien guanyant a Wembley el 20 de maig del 1992. La primera Copa d’Europa del club. Bakero va ser precisament la primavera passada al mític Fritz-Walter-Stadion per rodar un documental sobre els 25 anys de la glòria de Wembley. Si hi tornés a visitar-lo ara s’hi trobaria un equip de Tercera. Aquesta jornada el FC Kaiserslautern, els diables vermells de Renània-Palatinat, han ratificat el seu primer descens a aquesta categoria. Una tragèdia per a tota una regió.

El Kaiserslautern ha sigut quatre cops campió de la Bundesliga, dos cops de la Copa alemanya i una vegada semifinalista de la Copa de la UEFA, i els aficionats de més edat fins i tot reivindiquen que aquest club va ser el bressol del primer gran èxit de la República Federal Alemanya, campiona del Mundial del 1954 a Berna, perquè components com el capità Fritz Walter, el seu germà Ottmar, Werner Kohlmeyer, Werner Liebrich i Horst Eckel eren pilars d’aquella selecció i també del FCK.

Eckel, l’únic supervivent d’aquell combinat, tem la decadència del seu estimat club. Encara recorda com el 1998 els jugadors del Kaiserslautern, que van fer història guanyant la Bundesliga l’any que acabaven de pujar de Segona, van anar a fer un cafè a casa seva per celebrar el títol. El club era una família, els jugadors s’hi estaven molts anys i s’identificaven amb la tradició. Últimament això ha sigut impossible. Futbolistes que van i venen, un bon grapat d’entrenadors destituïts, a més de directors esportius cessats. I l’economia cada cop més compromesa des de l’últim descens a Segona, el 2012. Per si això no fos prou, s’hi ha d’afegir la incertesa sobre el futur del mític Fritz-Walter-Stadion, el manteniment del qual devora bona part del pressupost del club.

L’estadi va ser renovat amb motiu del Mundial del 2006 a Alemanya i les obres es van encarir tant que l’administració de la ciutat va assumir-ne la propietat. El club paga ara de lloguer 3,2 milions d’euros anuals pel recinte i ha negociat rebaixar la quantitat a 425.000 euros amb el descens a Tercera, a costa del contribuent. Hi ha veus que reclamen que sigui enderrocat. Tot plegat una caiguda a l’abisme que encongeix l’ànima no només als fans del Kaiserslautern sinó també a molts aficionats alemanys... i culers.

Etiquetes