LLIGA DE CAMPIONS

Ter Stegen s’endú un botí de punts i d’afecte

El porter alemany somriu amb la victòria i amb l’ovació de la grada del Borussia-Park

Marc-André ter Stegen va saludar des de l’encarregat de material fins a l’entrenador passant per tots els jugadors. Dels dos equips. Però el caràcter amistós va ser per a abans i després del partit. Per al vestidor i per a la grada, que el va rebre amb una unànime ovació com a fill pròdig que és.

No ho va tenir fàcil, però, Ter Stegen, davant la seva gent. Primer xut entre pals i gol. Això mai no és bona notícia per a un porter. Però és el que li va tocar viure al blaugrana en el seu retorn a Mönchengladbach. Ter Stegen va somriure, però també va torçar el gest, va arrufar el nas. Perquè no li agrada perdre i va estar a punt de fer-ho, perquè ara defensa un escut gran, dels que han vist pocs durant les últimes dècades a Mönchengladbach.

El porter alemany va tenir un partit molt emocional, però sense gaires sobresalts. Poc va poder lluir-se Ter Stegen per refusar altres perills, perquè pràcticament no n’hi va haver. El gran mal del Barça no va estar en la defensa sinó en l’atac. Ter Stegen gairebé no va interaccionar, ni amb els companys ni amb els rivals. El nus del partit es va desenvolupar lluny del seus dominis. El porter va viure majoritàriament el partit fora de l’àrea, com li agrada, seguint el joc al límit del seu primer quart de camp. Des d’allà va observar com el seu Barça buscava vies de gol, però s’estavellava una vegada i una altra en el dinàmic entramat del Gladbach fins ben entrat el segon temps. Tenia la pilota el Barça i Ter Stegen girava l’esquena a la seva porteria. Guanyava la pilota el Borussia al seu camp i el porter no reculava. Només quan els seus compatriotes passaven de camp llavors sí que la prudència l’instava a defensar els pals des de l’interior de l’àrea.

Va ser un guió anodí per al porter, amb poc ensurts, amb poques jugades compromeses. Ni hi va haver exigència d’arriscar-se gaire amb els peus ni urgències per fer lluir gaire els reflexos. Amb la pilota en joc, Ter Stegen no va tocar-la amb les mans més que dos cops en la primera part.

El Borussia li va xutar poc. Dos cops Ibrahima Traoré, però la pilota va acabar a la grada. Un parell de vegades també ho va provar Raffael, però els centrals del Barça van repel·lir directament el perill. Això sí, sense badar boca, va veure com els seus paisans van cridar gol en el primer xut que va ser dirigit entre els tres pals. No hi va haver res a fer per al porter alemany en el contracop del Borussia. Thorgan Hazard només va haver d’empènyer la pilota cap al gol.

Ter Stegen va anar al descans camí del vestidor sense parlar. Va sortir del camp en solitari, com a únic poltre sense un somriure a la cara. Però va acabar refent-se sense necessitat de celebrar res efusivament. Va empatar Arda Turan i va aplaudir els seus companys, va avançar Piqué el Barça abans del quart d’hora final i el porter va esprintar cap a la seva porteria sense alçar més els braços que per anar a buscar la cantimplora d’aigua que tenia al costat del pal dret. Va tenir poca feina més Ter Stegen, però la va resoldre amb sobrietat. L’alegria esportiva va anar per dins. La felicitat humana tampoc la va dissimular. No tots els fills són pròdigs i només una minoria és profeta a la seva pròpia terra.