Tuchel sobre la taula

La trobada de Guardiola i Thomas Tuchel al Bar Schumann, a Munic, en què van escenificar moviments tàctics amb salers i gots amb tanta passió i detall que el cambrer pràcticament no podia lliurar més begudes de tan plena que estava la taula, pertany ja a la mitologia del futbol alemany. Tuchel ha reconegut sovint que Guardiola és “una enorme inspiració” i que és fan del Barça des dels temps de Cruyff. No se sap ben bé si actualment tenir aquestes credencials l’acosten o l’allunyen del Camp Nou. Però el Madrid li ha anat al darrere, com ha reconegut el director general del Borussia Dortmund, Hans-Joachim Watzke.

No ha transcendit fins a quin punt Tuchel convenç els mandataris blaugranes que han de triar el relleu de Luis Enrique, però sí que és públic i notori que és un entrenador intervencionista, amb una personalitat enorme, tan exigent amb si mateix com amb els altres, siguin les vaques sagrades de l’equip, el director esportiu més blindat o el màxim executiu del club. Les males llengües diuen que té el caràcter tan fort que pot arribar a ser complicat de tracte. Però el cert és que allà on ha anat (Magúncia i Dortmund) ha fet evolucionar els jugadors i l’equip.

Des dels inicis, Tuchel treballa amb el que anomena un “ matchplan ”: aplica una tàctica específica després d’estudiar intensament el rival. No té un sistema de capçalera. Tant pot jugar amb defensa de tres, de quatre, amb un punta o dos o tres. Però sempre vol dominar el partit i atacar. Tuchel se sap fil per randa els secrets del joc de posició, però també fa servir altres registres. Coneix l’idioma Barça més que no pas el castellà o el català.

A Dortmund tenen clar que esportivament no el poden baixar del notable, però Watzke i els seus aliats ja han fet públic el seu vot de censura cap a Tuchel. El tècnic va criticar durament la decisió, adoptada pel club, de jugar a la Champions l’endemà que la plantilla patís un atemptat. Després de discrepar de la venda de tres cracs com Gündogan, Mkhitaryan i Hummels i la posterior confecció de la plantilla, tampoc ja no es va poder amagar que Tuchel no es parla amb el prestigiós cap de scouting del club.

El seu comiat del Dortmund està cantat. Només cal veure com Watzke ha posat en marxa la maquinària. Els seus periodistes afins, aquells a qui els deu la complicitat des de fa dotze anys, quan el club va estar a punt de fer fallida, han publicat aquests dies informacions que Tuchel ha titllat de “difamacions barroeres”. Sí: el Dortmund també té el seu maleït entorn. I un tècnic que aguanta la pressió en solitud. En dues setmanes, això sí, pot guanyar la Copa i brindar amb cava en una taula plena de gots, ampolles i salers.