28/06/2018

L’autocomplaença enverina la campiona vigent

3 min
L’autocomplaença enverina la vigent campiona

Hamburg (Alemanya)Que a l’estat de xoc i l’abatiment de seguida els segueixi l’autocrítica és un clar indici que el cor i el cap no estan alineats. Segurament ara Joachim Löw ja sap amb claredat per què la seva selecció ha marxat amb estrèpit de Rússia: per evitar actuar a contracor, el seleccionador va deixar de prendre decisions racionals.

Enmig de la frustració d'haver perdut contra Corea de Sud (2-0) i d'haver-se consumat la primera eliminació d’Alemanya en la fase de grups d’un Mundial, Löw va trigar ben poc a assumir que la vigent campiona no havia merescut continuar en el torneig. A les catacumbes de l’estadi no era moment de fer anàlisis profundes, però el seleccionador germànic va apuntar que al seu equip li va faltar “lleugeresa” en el joc i, de retruc, precisió en tres quarts del camp i en la rematada. Segurament això s'explicava perquè jugava garratibat a causa de la tensió d’haver perdut el primer partit contra Mèxic, d’haver esquivat el drama davant Suècia tot just amb una victòria a l’últim sospir i de tenir l’extrema urgència de guanyar en un partit sense inspiració a una Corea del Sud que ja jugava eliminada i sense pressió.

L’estupefacció que ha precedit el bloqueig d’Alemanya durant el Mundial ha sigut directament proporcional a l’arrogància amb què es va plantar la selecció campiona a Rússia. “Abans del partit davant Mèxic algú es creia que només prement un botó ja estaríem de nou afinats”, va admetre Löw.

Fa justament un any, Alemanya presumia d’haver guanyat la Copa Confederacions amb un equip B, sense els seus campions mundials Neuer, Boateng, Hummels, Kroos, Khedira, Özil i Thomas Müller. En l’esplendor del moment, Alemanya va celebrar poc després que la seva selecció sub21 s'hagués proclamat alhora campiona d’Europa davant l’Espanya d’Asensio, Ceballos, Saúl, Bellerín, Deulofeu, Denis Suárez i companyia.

¿Qui gosava pensar, doncs, que es podria derrotar aquesta Alemanya tan exuberant que, a més, va sumar de manera immaculada deu victòries en els seus deu partits de la fase de classificació per al Mundial?

Però la supèrbia tot ho enverina. I, com va sincerar-se Hummels des de l’estadi de Kazan: “L'últim partit convincent que hem jugat va ser a la tardor del 2017”. En els amistosos posteriors contra Anglaterra (0-0), França (2-2), Espanya (1-1), el Brasil (0-1), Àustria (1-2) i l'Aràbia Saudita (2-1), Alemanya va mostrar una deixadesa competitiva que Löw no va saber corregir.

El seleccionador va desatendre senyals importants de perill i va confiar que, d’alguna manera, Alemanya se n’acabaria sortint. És cert que, des del 2006, sota la seva direcció la selecció no havia baixat d’unes semifinals en cap dels tornejos importants. Però ja se sap que en època d’èxits és quan més s’encobreixen els errors i quan més es dilata la presa de decisions complexes.

A Rússia, Löw, com Vicente del Bosque el 2014 al Brasil, ha fet una cosa molt humana: entregar-se a les vaques sagrades, les mateixes que van carregar la glòria a l’anterior Mundial. Però ni Hummels, ni Boateng, ni Khedira, ni Özil ni Thomas Müller han respost a les exigències del present. La majoria acaben una època a la selecció. També probablement ho fa Mario Gómez. Alemanya no ha tingut l'estabilitat del joc que se li pressuposava, ni tampoc gol. Tot just n’ha marcat dos i cap ha estat materialitzat per un davanter nat. En cap partit d'aquest Mundial la vigent campiona ha anat per davant al marcador.

I s’acaba una era per a Löw? Aquesta és ara la pregunta futbolística més important en una Alemanya deprimida, on la majoria de ciutadans recullen les banderes nacionals que penjaven dels balcons. La federació de futbol del país va reaccionar de seguida, i va declarar que comptava amb el tècnic, que al maig havia renovat fins al 2022. Indubtablement s’ha fet molt bona feina fins ara, massa per permetre que se'n vagi tot en orris. Però el mateix Löw va admetre que necessitava pensar què faria. Diversos mitjans de comunicació van trigar ben poc a demanar la seva destitució. L'última paraula la té el mateix tècnic. Primer ha d’esbrinar si té prou energia per fer un canvi de guàrdia entre els jugadors de la selecció o si el llast de la desfeta a Rússia és massa gran. Ja no es poden fer més els ulls grossos. És qüestió de revisar l’autocomplaença de la selecció i, de passada, la sobrevaloració de la Bundesliga, on s’estén la mediocritat en equips als quals els costa estar a l'altura en competició internacional.

stats