El campió Rosenborg diu no a Dubai

El Rosenborg Trondheim va guanyar fa setmanes la tercera lliga noruega consecutiva i la vint-i-cinquena de la seva història. Però aquesta notícia pràcticament no va traspassar fronteres. El que sí que s’ha escampat al nord i al centre d’Europa -i cal desitjar que arribi també, com a mínim, al sud-és el ressò de la recent decisió del club d’anul·lar l’ stage que havia de fer al gener a Dubai. El supercampió noruec s’ha fet enrere del seu primer pla d’entrenaments als Emirats Àrabs Units durant la pausa hivernal després de rebre les massives protestes dels seus aficionats i les crítiques de la premsa local.

Que una decisió que pot obrir nous horitzons sorgeixi del nivell dels aficionats i no dels alts òrgans directius ja és en si una notícia. Que el canvi de rumb l’hagi motivat un boicot que vol plantar cara a la falta de respecte als drets humans és encara més remarcable. Els dirigents del Rosenborg, que fins ara insistien que l’equip s’entrenaria a Dubai per les extraordinàries instal·lacions esportives que hi ha i pel clima càlid, i no per promocionar cap règim, han acabat posicionant-se en contra d’un país que criminalitza els homosexuals i menysprea la dignitat humana de les dones víctimes de violència sexual.

Però quines millores per als homosexuals dels Emirats Àrabs aconsegueix el Rosenborg amb aquest boicot? Segurament no gaires, justificaran la majoria de clubs mentre miraran cap a una altra banda quan es critiqui el seu posicionament moral. El Bayern se n’anirà immutable la setmana que ve d’estada hivernal cap a Qatar. I ja se sap que el Barça ha publicitat aquest país a la samarreta, i que en totes les principals lligues europees hi ha equips finançats per empreses d’aquests estats, on hi ha molt per discutir sobre la situació dels drets humans fonamentals.

La reacció del Rosenborg és notòria, però segurament seria més efectiu que els grans campionats i els grans equips fessin valer més la seva capacitat d’influència per escampar l’acceptació de la diversitat. Fa poques setmanes es va veure com els equips anglesos participaven en campanyes contra l’homofòbia amb el lluïment dels colors de l’arc de Sant Martí en banderes i braçals. Al final, el que compta és mostrar senyals de compromís continus i no puntuals en la defensa dels drets humans.

El Rosenborg no ha sigut, amb tot, cap pioner. Per la pressió dels seus fans, abans van declinar entrenar-se als Emirats Àrabs els suecs Malmö i Göteborg. Llavors això no va transcendir gaire. Però ara seria bo prendre nota de tot plegat i, sobretot, prendre més consciència que als fans no només els interessa que rodi la pilota.