15/04/2017

La deshumanització dels herois

2 min
Un grup d'ultradreta reivindica l'atemptat contra el Dortmund

Aquesta setmana hem vist que el calendari de la UEFA és més sagrat que la pròpia vida, que tant se val si uns futbolistes acaben de ser víctimes d’un atemptat terrorista, que el xou ha de continuar i el negoci també. Els jugadors no només serveixen per defensar un marcador sinó també interessos econòmics i la llibertat que ens arroguem. Vulguin o no, els futbolistes han de ser uns herois. “No podem doblegar-nos davant el terror, no podem deixar-nos prendre la nostra manera de viure lliures. Per això jugarem no només per nosaltres sinó per tothom”, va consignar el màxim executiu del Borussia Dortmund, Hans-Joachim Watzke, per justificar per què s’havia decidit amb tanta celeritat que el partit de Lliga de Campions contra el Mònaco s’havia de disputar menys de 24 hores després d’haver-se hagut de suspendre a causa d’un atemptat amb explosius contra l’autobús de l’equip alemany. Suposadament també els especialistes en seguretat van forçar per jugar al més aviat possible per no donar a entendre que els terroristes sortien victoriosos amb la seva intimidació. Al capdavall, en any electoral a Alemanya l’elit governant no vol transmetre la sensació que té descontrolada la situació de seguretat al país.

Hi havia interessos d’alta política i també molts acords pecuniaris a fer valer en un calendari futbolístic espremut al màxim. Un ajornament més dilatat del partit hauria provocat un maldecap a la UEFA a l’hora de passar comptes amb espònsors i les cadenes de televisió.

La directiva del Dortmund va ser còmplice de la UEFA perquè el partit es jugués l’endemà de l’atac. Mentre els jugadors estaven en estat de xoc i Marc Bartra entrava a l’hospital perquè l’operessin d’urgència de la mà com a conseqüència de les ferides de l’atemptat, la UEFA oficialitzava la imminent nova data per al matx. L’estat d’ànim dels futbolistes no va importar gens. “Ens han tractat com animals”, va recriminar el defensa Sokratis. “S’han oblidat que som éssers humans”, va lamentar el migcampista Sahin. “Hem estat tractats per la UEFA com si s’hagués llançat una llauna de cervesa contra l’autobús”, va dir per reblar la denúncia el tècnic Thomas Tuchel.

La falta d’empatia de la UEFA i els seus còmplices ha sigut alarmant. El mateix organisme que el 1985 va permetre que després de la tragèdia de Heysel es disputés la final de la Copa d’Europa amb aficionats morts rere la tribuna ara tampoc ha sabut tenir sensibilitat amb les víctimes d’un atemptat. Obligant els jugadors a rendir “com a professionals” després d’estar en perill de mort l’únic que ha fet és deshumanitzar-los, tractar-los com si no tinguessin sentiments ni pors. Una perversa deshumanització dels herois.

stats