El doctor del Bayern fa els ulls grossos

El Bayern s’ha quedat a un pas de la final de Champions quatre cops en els últims cinc anys, així que no és estrany que Thomas Müller sortís dimarts del Bernabéu preguntant-se què fa malament l’equip en aquestes situacions. Hi ha diverses causes, però el que es repeteixen són els clars errors individuals al camp... i el handicap de tenir plena la infermeria en el moment culminant de la temporada.

Pep Guardiola va patir aquest problema, Carlo Ancelotti també, i Jupp Heynckes va admetre que havia trobat a faltar tenir més recursos a la banqueta per acabar de tombar el Madrid. A l’anada de les semifinals, els tres canvis que va haver de fer el tècnic alemany van ser causats per les lesions de Robben, Boateng i Javi Martínez. Si hi afegim els lesionats de llarga durada -Neuer, Vidal i Coman- i els problemes físics que arrossegava Alaba, Heynckes es va trobar preparant la visita al Bernabéu amb gairebé dos terços del seu onze preferit no disponible.

Carregar totes les culpes al cap dels serveis mèdics del Bayern, Hans-Wilhelm Müller-Wohlfahrt, no seria el més sensat. Però és evident que el club té un seriós problema en aquesta àrea. Al novembre ja va dimitir el metge Volker Braun per fortes discrepàncies pel que fa als diagnòstics i tractaments als jugadors amb Müller-Wohlfahrt, que atén diverses estrelles de l’equip i de l’esport com Usain Bolt en la seva consulta privada.

Coincideix que el Doctor Mull, com se’l coneix popularment, és una eminència per al Bayern i la selecció alemanya. Té 75 anys i des dels 35 que exerceix com a metge del primer equip bavarès, amb dues interrupcions, una en l’època de Jürgen Klinsmann com a entrenador i l’altra amb Guardiola a Munic. Que amb el tècnic català va tenir una relació convulsa ho exposa amb rancúnia en el seu nou llibre. Però més que de la seva biografia últimament es parla d’una entrevista a Die Zeit en què va dir que no hi ha dopatge al món del futbol perquè “no aporta res”.

Que un professional que porta 40 anys en el negoci negui les trampes amb substàncies prohibides de les quals ja hi ha proves històriques aixeca tantes irritacions com suspicàcies. Que hi faci els ulls grossos denota una percepció de si mateix per damunt de la realitat i alhora una clara falta de sensibilitat: exfutbolistes dopats de la RDA acaben de reclamar a la Federació Alemanya de Futbol que destini part dels seus fons de reserva a les víctimes del dopatge. Curiosament, part dels mètodes de Mull són controvertits per l’ús de l’Actovegin, compost de sang de vedella, tal com explica la premsa alemanya. El doctor del Bayern nega el dopatge. De les lesions a l’equip, també millor que no en parlem.

Etiquetes