Anar de l’infern al cel i tornar

Relat de com els alemanys van encaixar una eliminació històrica

El 23 de març del 1991 el llavors mànager del Bayern Uli Hoeness va exclamar: “Qualsevol que tingui idea de futbol sap que el Kaiserslautern no serà campió alemany”. Alguns jugadors bavaresos encara van anar més enllà: “El Kaiserslautern només sap treure fores de banda i córners”. Però aquell dia al Fritz Walter Stadion el totpoderós Bayern va perdre 2-1 i els locals van esprintar cap al títol de Bundesliga. En la temporada anterior el Kaiserslautern tot just havia sigut dotzè, així que ningú no donava ni un ral per ells en el campionat.

El 6 de novembre del 1991 tampoc ningú apostava pels anomenats diables vermells de Renània-Palatinat. I al Barça li va passar el mateix que al Bayern. El Kaiserslautern li va passar per sobre. Només l’agònic gol de cap a l’últim minut de José Mari Bakero va classificar els blaugranes per als quarts de final de la Copa d’Europa. “Contínuament veig davant meu a càmera lenta aquesta escena del gol”, reconeix en conversa amb l’ARA el capità d’aquell Lautern, Stefan Kuntz. Falta llançada al pal llarg per Koeman i el petit Bakero salta més que els confiats Scherr i Krantz per executar un miraculós remat que va batre el porter Gerry Ehrmann. “Gràcies a Déu en aquella època no hi havia l’anàlisi televisiva de les jugades que hi ha ara i no es va culpar ningú directament d’aquella acció. Vam ser tots qui vam caure eliminats”, interioritza Kuntz.

Ehrmann és avui entrenador de porters del Kaiserslautern i el migcampista Marco Haber, que va provocar a l’últim minut la falta sobre Nadal que va executar Koeman, també treballa al club com a coordinador del planter. L’entitat, però, va desatendre qualsevol interès que tots dos exjugadors revisquessin aquella llegendària data. Prou feina té actualment el Kaiserslautern de mantenir-se a Segona i d’ esquivar una fallida econòmica.

Excapità, exestrella i fins al gener expresident de l’entitat, Kuntz rememora, en canvi, com aquella plantilla i 30.200 frenètics espectadors van pujar al cel i van baixar-ne en caiguda lliure. Els jugadors del Lautern van estar-se una bona hora al vestidor consternats després del partit. “No en vam tenir prou amb una hora per pair-ho. Només amb la rutina de la Bundesliga vam poder tornar a distreure’ns una mica”, rememora Kuntz, campió de l’Eurocopa del 1996 amb la selecció alemanya i actual entrenador de la sub-21 nacional.

“Aquell partit contra el Barça continua sent tema de conversa en sopars d’exjugadors i en les trobades amb aficionats”, reconeix Kuntz, que va llançar el córner que va suposar el primer gol de Hotic al minut 35 i va fallar un gol que podria haver-ne sigut el quart i la liquidació del Barcelona. “Veníem d’una dinàmica molt positiva i al Camp Nou, tot i que van perdre 2-0, vam tenir una gran ocasió a través de Guido Hoffmann, que ens va fer veure que el Barça era vulnerable. A casa ens vam entusiasmar amb l’eufòria de veure que estàvem a punt de fer una cosa sensacional. Però en un moment tot es va ensorrar”, recorda.

L’estadi del Kaiserslautern va crear “una atmosfera que no s’ha vist mai després”, assegura Stefan Kuntz. Les bengales amb què una part dels aficionats van rebre els jugadors van intensificar la sensació d’infern del Fritz Walter Stadion. Gol al 35, doblet de Hotic al 49 i Goldbaek feia el 3-0 al 76. El miracle semblava perfecte per als alemanys en el partit internacional número 50 del Kaiserslautern. Als jugadors els havien promès 25.000 marcs ( 12.500 euros) per cap si eliminaven el Barça tal com van fer amb el Reial Madrid el 1982 de la Copa de la UEFA amb un demolidor 5-0 a casa.

“El Barça va ser senzillament l’equip que va tenir més sort aquella nit. Així m’ho va reconèixer Pep Guardiola”, revela Kuntz, que en el marc d’un partit de Copa Bayern-Kaiserslautern va poder parlar-ne amb el tècnic català. “Tot i que el Pep va viure moltíssims partits importants, va demostrar-me que s’enrecordava molt bé de l’experiència a Kaiserslautern. Va admetre que van quedar absolutament impactats per l’ambient de l’estadi”, recorda Kuntz. El Barça no va eliminar els diables vermells. Hi va sobreviure.