En memòria de Robert Enke

Dijous es compleixen set anys de la mort de Robert Enke i divendres tindrà lloc un amistós entre el Hannover 96 i el FC Carl Zeiss Jena -últim i primer club, respectivament, en la seva carrera-. Els beneficis del partit es destinaran íntegrament a la fundació que porta el nom de l’exporter alemany, una fundació creada per fomentar la investigació i el tractament i la difusió tant de la depressió com de malalties cardíaques infantils.

Enke i la seva dona, Teresa, ara presidenta de la fundació, van perdre la seva filla Lara, que va néixer amb un problema de cor. Allò va aprofundir la tristesa d’un porter que va ocultar com va poder una depressió que va manifestar-se per primer cop de manera severa en la seva breu etapa al Barça (2002/03). Pràcticament ningú va tenir notícia del seu patiment fins que va suïcidar-se quan tenia 32 anys i era capità del Hannover i titular de la selecció alemanya.

“A Robert Enke no el vam poder salvar. A tu sí”. Amb aquest lema la fundació que presideix la seva viuda va presentar fa unes setmanes una aplicació de mòbil que ofereix la possibilitat de formar grups amb familiars i amics per buscar ajuda davant la depressió. La tasca pedagògica d’aquesta fundació, que rep el suport directe de la Federació Alemanya de Futbol, és molt activa. Els seus estands d’informació estan presents als estadis de la Bundesliga i també ofereixen conferències en centres de futbol base, com aquesta setmana davant la plantilla sub-23 del St. Pauli.

La depressió pot afectar tothom. Robert Enke es va quedar atrapat en una malaltia de la qual ningú parlava. Va haver de ser gairebé autodidacte en la recerca d’ajuda amb la dificultat d’haver-ho de fer d’amagat. Justament ara la seva fundació es proposa com a objectiu principal “que surti de la zona de tabú” el tema de les depressions. A Alemanya la mort d’Enke va fer evident que les malalties psicològiques han de ser en l’esport per fi tan òbviament tractades com les lesions corporals. Però fins ara la majoria de psicòlegs o coaches treballen als clubs per optimitzar el rendiment, no pas per oferir teràpia davant de malalties psicològiques. Set anys després de la mort del porter, ¿quants clubs professionals treballen sistemàticament i conjuntament amb un psiquiatre esportiu?

Cal combatre decididament els estereotips i estigmes sobre les malalties mentals. I un que ho ha fet és Andrés Iniesta. En el llibre La jugada de la meva vida, escrit amb els periodistes Ramon Besa i Marcos López, el capità del Barça parla obertament de la depressió que va patir. Sempre és un risc exposar les pròpies vulnerabilitats. Però també un acte valent que tots necessitem.