04/06/2015

Adéu, Veremonte, adéu...

2 min

No fa pas tant, les coses anaven de la següent manera: 1) un individu amb americana i corbata apareixia al mig d’un terreny secà i deia que allà hi construiria una ciutat de somni (és el que en diríem un Pep Bou, crear bombolles de colors que semblen reals però que són això, bombolles); 2) l’ajuntament en qüestió li posava una catifa vermella, o bé perquè el senyor d’americana i corbata feia un tites-tites en forma de bitllets de 500 €, o bé perquè creia que era una bona oportunitat per al poble; 3) la catifa vermella consistia en un canvi de qualificació que convertia un terreny secà que valia 1 cèntim en uns terrenys de 100.000 milions de cèntims esterlins (del pas 2 i 3 en diríem un Mago Pop perquè les requalificacions apareixien després de l’aparició dels bitllets), i 4) el senyor d’americana i corbata cobrava la sucosa plusvàlua, se n’anava a un altre poble a repetir la jugada i ja us apanyareu (fenomen conegut com “el circ continua la seva exitosa gira mundial”).

Gràcies a la crisi (i sobretot a les detencions de molts dels senyors que paraven la mà i a les molt poques detencions dels senyors amb americana i corbata), s’ha complicat poder fer la jugada de fantasia. Ara quan un senyor arriba a un terreny secà el primer que li demanen és: “¿Vostè té diners?” I si hi va sense la cartera, la cosa no prospera. L’últim exemple és Veremonte a BCN World. Com es veia a venir des del primer moment, la seva gran operació, els seus grans inversors i la seva gran mandanga s’han desfet com un bolado i ara hi queden els socis que sí que poden tirar endavant el projecte. Veurem si ho aconsegueixen.

stats