Angela I, nou rei d'Espanya

(Palau de la Moncloa. Sona el telèfon.) Digui'm?... Hooola, Angela... Ah, que res de "digui'm" sinó "auf deinen befehl meiner Liebe "... Ah, i que ja no em dic José Luis sinó Günter... Vaja. I el Rodríguez puc mantenir-lo?

I tant, que t'enyorava. Aquests cinc minuts sense una ordre teva se m'han fet eterns... No, no, jo sempre encantat d'obeir-te, només faltaria. A qualsevol hora del dia o de la nit...

Doncs no, fixa't que els pantalons ja no me'ls apujo mai. És molt més còmode així, sempre recolzats als turmells. D'aquesta manera, si em truqueu i hi ha una certa pressa, jo ja estic a punt per a tot el que faci falta.

I, aquest cop, què et venia de gust fer-me fer?... Doncs sí, Rubalcaba és el nostre candidat, sí... Ah, que tens un cosí sense feina?... Sí, sí, la crisi és molt dura. Digues-m'ho a mi i al meu futur... Segur que sí, segur que el teu cosí és una bellíssima persona, però no ho acabo de veure. Saps què passa? Que la campanya de l'Alfredo ja està preparada. I les fotos dels cartells ja les tenim fetes. I ara canviar-les seria complicat...

Dona, sí, sincerament jo crec que a la gent els sobtaria molt un canvi com aquest... Perquè, a veure, el teu cosí parla espanyol? Ho dic pels mítings, que potser la gent en alemany no l'entendria del tot... No, no, Angela, en això estem d'acord, que total, per anar a aplaudir, el que digui el candidat no té importància, però són les formes, saps?...

No, jo no dubto gens que el teu cosí sigui molt treballador, però de rei tampoc l'hi veig... Sí, precisament per això no l'hi veig, per això que m'has dit que és tan treballador...

Doncs res, Angela, que ja li buscarem alguna cosa, al xicot. I si cal posar-ho a la Constitució, no pateixis, que això ara ja ho tenim per la mà. Una abraçada, doncs. Apa... (tut, tut, tut...)