Ara sí que he tocat sostre
El dia que va començar l'actual campanya electoral, a La Sexta van fer un vídeo amb els personatges que la marcarien. I allà em teníeu. No sóc diputat, ni alcalde, ni líder de cap partit, ni tinc cap càrrec, però sóc un dels polítics més coneguts d'Espanya. Tu dius Xavier García Albiol i la resposta és: "Ah sí, aquell del PP". Com ho he aconseguit? Molt fàcil. Els últims 8 anys he fet al barri de la Salut de Badalona el mateix que l'Anglada al barri del Remei de Vic. Mentre les "autoritats" estaven tancades al seu despatx sense trepitjar el carrer, jo he anat dia rere dia a aquests barris a fotre benzina a les brases. Qualsevol petit conflicte veïnal entre "nacionals" i "immigrants" jo l'amania amb el meu discurs tan simplista i xenòfob com efectiu. I quan a Badalona o a Vic van adonar-se que jo havia inoculat el verí a la societat, com va passar als barris francesos que van passar de votar comunista a votar Le Pen, ja era massa tard.
I on som ara? Puc ser el més votat a Badalona. Ho veurem. Però només puc ser alcalde amb majoria absoluta perquè cap altre partit em donarà suport. I on serem l'endemà de les eleccions? Fent de cap de l'oposició d'un govern amb 4 anys per intentar desactivar el meu discurs ja esgotat. I on serem d'aquí un any? Sumeu a un PP governant Espanya el fet que sóc conegut, que el meu discurs agrada a molta gent i que hi haurà molts càrrecs per repartir i obtindreu el resultat: adéu a la meva "estimada" Badalona i als barris que dic defensar i hola Madrit, capital del poder.
