LALLAMBREGADA

Badalona torna a marcar tendència

Fa 4 anys Badalona va ensenyar una nova realitat. Els barris que sempre havien votat PSC i PSUC (després ICV) ara votaven PP. Bé, més ben dit, Xavier García Albiol. Per què? En el cas que ens ocupa perquè oferia un discurs de la immigració que les esquerres de despatx (EDD) no van saber articular per por i falta de reflexos. Allò va assenyalar la davallada d’una esquerra desorientada, sense idees, encarcarada, allunyada de la realitat després de tants anys de poder i, sobretot, sense recanvi generacional. Un sector d’ICV ha estat hàbil i, en llocs com BCN, ha sabut afegir-se a la nova esquerra de carrer, la dels moviments socials emergents i contemporanis, i ha salvat els mobles. A Badalona, ICV va optar per seguir com si res, d’esquena a la realitat, i la realitat els ha passat per sobre.

La gent que va deixar de votar les EDD i que va provar altres aventures, va fer vot útil amb el PSC o va anar a l’abstenció, ara ha trobat una oferta d’esquerres que li plau i hi ha començat a confiar. En el cas de Badalona és la unió de les CUP + Podem + l’activisme no institucional dels barris + gent del sector catalanista de l’antic PSUC que van sentir-se expulsats de la ICV institucional. La barreja, en altres llocs impossible, ha deixat amb 4 regidors sobre 27 un PSC que va governar 28 anys; i amb 2 regidors ICV, un menys que en les últimes eleccions. I, coses de les matemàtiques electorals, farà alcaldessa la seva cap de llista, i desallotjarà el fins ara imbatible Albiol. Si no hi ha dissensions internes, aquesta pot ser la fórmula d’una nova esquerra de carrer (NEC) que jubilarà definitivament les EDD.