La Catalunya del segle XXI

M'he sentit a dir centenars de vegades que sóc un exemple perquè he ensenyat al món que les coses es guanyen amb esforç, solidaritat, generositat i unitat. La meva pregunta és: ah, però hi ha una altra manera d'aconseguir-les? Els nois de casa, amb humilitat i sense afany de protagonisme, són la columna vertebral de l'equip. Ah, ¿però és que l'ànima de l'equip poden ser 15 paios atrets únicament per una generosa nòmina i que quan acabin el seu contracte marxin sense ni saber que aquí parlem català? Se'm valora molt la meva postura en tot allò del dòping. Ah, però, és que no has de lluitar per la teva dignitat personal i per la veritat?

Diuen que sóc un exemple perquè davant de l'ofensiva mediàtica que hem patit per part del veritable poder, la nostra resposta ha estat demostrar que som els millors. Ah, però, com volia que ho féssim? Com se li acut a vostè desmuntar la mentida interessada i la manipulació barroera fent-nos les víctimes? Coneix algú que amb el victimisme hagi aconseguit alguna cosa de profit? Intentar guanyar a base de no tallar la gespa et pot dur a la glòria momentània, però t'aboca a la misèria moral. Els clubs i els països que volen l'excel·lència no es creen deixant la gespa alta sinó treballant amb normalitat i sensatesa.

I, esclar, després necessites bons resultats. Sense, jo avui no seria l'ídol a qui totes li ponen sinó que tornaria a ser el centre de rumors maliciosos i injustos. I recordar això és el que més m'ha ajudat a ser on sóc.