Compte, que ara sóc perillós!

Hola, sóc el Rosell. Però el Rosell de tota la vida, no l'altre. O sigui, no sóc el Sandro sinó el Joan. Que ja té nassos la cosa... Fa anys i anys que quan en una empresa tu deies "Ha trucat el Rosell", tothom sabia que es referien a mi. En canvi ara cal aclarir: "No, el del Barça no, l'altre". Bé, però no he vingut aquí a parlar d'ell sinó de mi, que sóc qui ha aconseguit arribar al màxim nivell de poder a què ens deixen arribar als catalans a Madrit (no ciutat sinó concepte).

Efectivament, sóc el nou màxim responsable dels empresaris espanyols, allò que en diuen la CEOE. He estat escollit, entre altres motius, per impulsar una millora de la imatge i de la gestió perpetrada per l'anterior president. Com que això ja ho he aconseguit una dècima de segon després de guanyar les eleccions, la resta del mandat em dedicaré a modernitzar una organització entestada a competir amb els sindicats en ineficàcia.

El meu rival, aquell a qui ahir vaig haver d'abraçar un cop sabuts els resultats (les ganes que en tenia jo d'abraçar aquell paio, sap?), m'ha presentat durant la campanya com un perillós independentista. A mi! A Joan Rosell Lastortras! Del Rosell a qui criden "espanyolista" a BCN, a Madrit només els ha faltat dir: " Una vez pasó en avión por encima de Kosovo ", " Lo hemos visto a menos de 20 km de una urna de las consultas ", o afirmar que " Esto de «Foment», coloquialmente quiere decir dando y de ahí viene la expresión «anar foment »... Es un antisistema total!"