23/03/2015

Directament, dutxa i rentadora

2 min

Em conviden a dinar. En un restaurant car. Extremadament car. Per la relació qualitat-preu i, sobretot, pel menyspreu i la falta de respecte als clients. Tot just entrar, el bona tarda va ser espantós. Si no hagués sigut un compromís, hauria marxat en aquell mateix moment. Va ser pensar en la tortura que m’esperava i venir-me unes terribles ganes de fugir a una velocitat tal que hauria deixat en ridícul totes les marques d’Usain Bolt. Sap allò de “Sé que durant la pròxima hora i mitja estaré comptant els segons que falten per fotre el camp d’aquí i el pitjor és que al primer minut la cosa ja no tindrà solució”? Doncs això.

Quan tu tens la barra de cobrar 16 € per una amanida de bossa, el mínim que se’t demana és no empudegar la gent que té la generositat de venir al teu local. I si carregues un 600% a un tros de peix (fresc, sí, però els que anem a les peixateries coneixem els preus i, per tant, sabem quin marge et guanyes, xato), se’t demana que part del benefici l’inverteixis en un bon extractor. És inadmissible que sortint d’un àpat de dues persones que costa tres xifres (ei, i menjant una amanida, un peix, unes postres i un tallat i bevent aigua) hagis d’anar a casa a dutxar-te i a posar, a corre-cuita, tota la roba que duies (sí, sí, to-ta) a la rentadora. Ah, i que després de tenir airejant-se l’americana durant dos dies a la serena, al final acabis duent-la a la tintoreria perquè no hi ha forma humana d’eliminar la pudor de menjar. I, sap el pitjor? Quan qui et convida et diu que hi va sovint, que allò és normal i que mai s’ha plantejat deixar d’anar-hi. #etfelicitofill.

stats