LA LLAMBREGADA

Disparin, però a la bandera

Un tal Dylann Roof va entrar fa poc més d’una setmana a una església de Carolina del Sud i va assassinar 9 feligresos. Motiu? Eren negres. Pocs dies després va aparèixer als mitjans una foto que aquest personatge havia penjat en una pàgina web de supremacia blanca. Se’l veu amb una pistola i amb una bandera confederada, l’antiga ensenya sudista que a la guerra civil dels EUA significava defensar l’esclavitud i el racisme. Es va considerar que era la imatge amb què l’assassí anunciava i justificava l’acció. ¿Sap quin debat ha generat la foto al país? Doncs si cal prohibir o no la bandera, encara present en llocs públics, perquè genera odi i violència. De la pistola se n’ha parlat, però poc. És a dir, per a la majoria de la societat i dels mitjans, el sonat en qüestió va matar 9 persones a sang freda i només pel seu color de pell per culpa de la bandera. La va veure i va dir: assassino una miqueta i ara torno. I només una minoria ha plantejat que la pistola també hi ha tingut part de culpa.

El cas demostra que, mirant el mateix, dues societats hi veuen coses diferents. Jo a la foto hi veia una pistola i l’identificava com a causa. Ells a la foto identificaven que l’origen de tot era la bandera. Dues cultures, dos culpables diferents. Jo, com a mesura profilàctica, prohibiria les armes. Ells, la bandera. Jo veia que l’amenaça era l’arma. Ells consideraven que ho era la bandera. Així, quan el sonat (o no tan sonat) de torn continuï assassinant gent (en una església o un bar), mai serà culpa de les armes. I ho prohibiran tot menys les armes, que, pobretes, no en tenen cap culpa.