LA LLAMBREGADA

Endevina qui ha vingut al despatx

Home, Rodrigo, quin honor rebre la teva visita en aquest humil despatx. Sí, home, i tant que pots posar els peus sobre de la taula. Com si vols posar-los a sobre de les meves espatlles. Aquest humil pecador farà per tu el que calgui. ¿Vols que em provoqui una miqueta de dolorós plaer amb el cilici? Vols que et presenti la Verge? Vols uns canelons? En tinc uns de sobrers de Sant Esteve, quan vaig haver de suspendre el dinar per una discussió familiar sobre el procés. La llàstima és que, com que la meva família ja no em suporta, vaig haver de barallar-me amb mi mateix i vaig usar expressions dignes del dimoni com òndima i jolines. Ah, que què hi fa aquí la Verge. Sempre la tinc amb mi. No, per a confort espiritual també, però sobretot per si tinc un rampell i em ve de gust condecorar-la.

Allò d’allà? És la màquina de fer informes. Funciona de manera molt senzilla. Per aquí hi poses el nom d’un perillós separatista, per allà un paper en blanc i per la safata hi surt la notícia ja publicada directament en un diari dels nostres que diu que el paio en qüestió va matar Kennedy, la gosseta Laika, Chanquete i els marquesos d’Urquijo. I en la versió turbo s’hi adjunten números de comptes a Suïssa inventats. I a què es deu el plaer de tenir-te aquí? Ah, que estarem dues hores parlant al meu despatx i quan ens pillin direm que hem parlat de tot menys de la teva situació processal... Ha, ha, ha!!! Ets bo, Rodrigo. M’agrada aquest estil teu de prendre el pèl a la gent que ens continuarà votant. Ha, ha, ha, feia temps que no reia tant... Escolta, i tu no voldries tornar a ser ministre?