16/03/2015

“España, lo único importante”

2 min

El lema de l’Alianza Popular del 1978 era “España, lo único importante”. 36 anys després, Espanya patia una crisi institucional total i el sistema feia aigües. Va ser quan van decidir treure la pols al concepte i salvar l’Estat. I van començar a canviar-ho tot perquè res no canviés.

Van començar per la monarquia, que, gràcies a les activitats personals i empresarials del rei, passava pel pitjor moment de descrèdit. Relleu elegant i discret i tema resolt. Van seguir pels partits polítics. Una Tangentopoli, però controlada. PP i PSOE estaven podrits per la corrupció i, abans que petés l’invent, calia crear una alternativa des de dins. Així neix el fenomen mediàtic de Pablo Iglesias, que, posteriorment, va enriquir-se amb el sobtat engreixament televisiu d’Albert Rivera. Podem i Ciutadans són el Barça B de PSOE i PP. Són la badia artificial que ha construït el sistema perquè hi atraquin els emprenyats d’un cantó i de l’altre. Sota un discurs de pretesa regeneració s’hi amaga la mateixa cançó de sempre. Amb tot el que ha passat, i ni l’un ni l’altre planteja cap trencament de l’statu quo. Són una capa de pintura per embellir la façana, però l’edifici ni es toca. I, finalment, el procés, la gran amenaça. Un torpede a la línia de flotació del control del poder. Van aplicar la teoria aznarista de l’“abans es trencarà Catalunya que Espanya” i van tenir l’inestimable ajut dels partidaris del procés que no hi veuen més enllà de les seves celles. Amb això i la guerra bruta de dossiers falsos n’hi ha hagut prou per fer creure que tot s’ha acabat. Però, s’ha acabat realment? Si li sembla en parlem demà.

stats