24/03/2015

Fent gracietes d’una desgràcia

2 min

“Es pot fer humor de tot?” És una pregunta recurrent que sempre contesto de la mateixa manera: l’humor ha de ser crític, ha de ser intel·ligent i ha de parlar de coses que ens siguin familiars. Per això no considero humor quan, per posar un exemple, Arévalo explica acudits de “ gangosos y mariquitas ”. Per què? Doncs 1) s’enfot de persones o les menysprea, i això no fa cap gràcia, 2) fa zero crítica a res, 3) aplica zero intel·ligència i 4) com deia el gran Gila, has de riure amb la gent i no de la gent. I ja que cito Gila, per què rèiem amb ell? Perquè o bé capgirava situacions quotidianes en què ens vèiem reflectits, o bé criticava d’una manera despietada les guerres a base de ridiculitzar-les. Per a mi això és humor.

Després de l’accident d’avió, Twitter va omplir-se de graciosos fent brometes sobre catalans i sobre el sinistre. Molts usuaris van criticar-los (alguns també els amenaçaven de mort, tot s’ha de dir) i la resposta dels que creien que desbordaven enginy era que ells feien humor del que creien convenient. Sí, sí, per descomptat, tothom pot fer el que vulgui i l’humor també és provocació i bla, bla, bla. Perfecte. Ara bé, quan provoques només per ofendre i anar de dolentot i de maleït, llavors no fas humor sinó el ridícul. És com la famosa peça del rei, l’activista i el gos. A part d’horrible (i que el rei no s’hi assemblava gens), només pretenia provocar per provocar oblidant-se totalment d’usar talent, enginy i intel·ligència, alguns dels trets que ens distingeixen de les amebes. O que haurien de distingir alguns graciosos fracassats.

stats